Mèxic, com el País Valencià, no tenia consciència identitària, ja que els indígenes van ser marginats i tractats pels conqueridors com un apèndix molest que calia eliminar. I és que la mirada homogeneïtzadora no va tindre mai en compte les cultures autòctones, que els colonitzadors espanyols van dissoldre. Per defendre la cultura indígena, els bisbes llatinoamericans, reunits a Santo Domingo el 1992, van proclamar amb valentia, que Colom no havia dut Déu a bord de la Santa Maria, la Pinta i la Niña, sinó que Déu ja era present en els camins dels hòmens d’aquells països, afirmant també que “l’Evangeli ha d’esdevenir cultura”.
El bisbe Samuel va defendre l’opció pels pobres abans que fóra proclamada pels bisbes llatinoamericans reunits a l’Assemblea de Puebla el 1979, ja que “si l’Església no és Església dels pobres” (com defensa també el papa Francesc) “no és l’Església de Déu”. Uns anys abans, en el Concili, el papa Pau VIè havia afirmat: “Hem de tractar l’opció dels pobres. No és un tema del Concili, és el tema del Concili”. I és que si l’Església no fa una opció preferencial pels pobres, els cristians no tenim cap resposta per a les altres qüestions que afecten la humanitat. El bisbe Samuel lluità contra un sistema que concentrava la riquesa en mans d’un xicotet grup, desposseint la majoria de la població de les seues possessions legítimes.
En la seua lluita per la justícia, el bisbe Samuel va seguir l’exemple de Fra Bartolomé de las Casas, que uns segles abans havia rebutjat el perdó dels pecats als qui, prèviament no hagueren alliberat els esclaus indis. A més, el bisbe Samuel va contribuir a portar la pau a la regió de Chiapas, ja que després de l’alçament de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional, Ruiz es va convertir en un mediador en el conflicte entre els zapatistes i el govern mexicà.
El bisbe Samuel Ruiz va afavorir una reflexió sobre el Regne de Déu, que va permetre acostar-se a la fe de les comunitats indígenes, cosa que implicava una acció per instaurar la justícia i la fraternitat. El bisbe Samuel Ruiz va ser un profeta. Un home que es va “convertir”, ja que va comprendre que la primera acció de l’Església ha de ser acostar-se a l’home i vore què cal fer per ajudar-lo. El bisbe Samuel va comprendre, a la llum de l’Evangeli, que la prioritat de l’Església és estar al costat de l’home esclafat, per traure’l de l’opressió i ajudar-lo a superar les injustícies.
Com ha dit l’actual bisbe de San Cristóbal de las Casas, Felipe rizmendi, “la visita del papa Francesc a Chiapas és una carícia de Déu als indígenes”, tan maltractats pels poderosos.
