El text que ha presentat aquest Grup ha estat motivat pel compromís que els seus membres tenen amb el nostre Poble. I per això, plens d’il·lusió, i “des de la fe en Jesús”, desitgen que les eleccions del pròxim mes de maig facen possible “una nova manera de fer política”.
El manifest ha nascut al si d’aquesta associació, pel fet que els seus membres, seglars i de rectors, no volen resignar-se “a l’augment de la pobresa i a la desigualtat social, la precarietat i l’explotació laboral” que estem vivint, així com tampoc a “les retallades i els desnonaments” que fan patir tanta gent. És per això que, davant les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, aquest document dóna suport a aquells partits que “lluiten contra la pobresa i l’exclusió social”, i fa una aposta per aquells polítics que defenen una “sanitat, educació i justícia per a totes les persones, també les immigrades”. Aquest Grup defèn també una política que faça possible, pel que fa al treball, a arribar a una “ocupació en condicions dignes, que acabe amb l’especulació”.
El Grup de seglars i de rectors dels dissabtes també sent la necessitat i la urgència de defendre la nostra identitat com a Poble, “mitjançant la promoció de la nostra llengua i de la nostra cultura”, tan maltractades pel Govern Valencià.
Aquest Grup, que aposta per una política que esdevinga servei, rebutja els partits que “han consentit la corrupció o l’emparen”, i per això mai no recolzarà aquelles formacions que presenten a les seues llistes candidats imputats. No cal dir que els integrants d’aquest del Grup de seglars i de rectors del dissabte, denuncien amb valentia les “actituds xenòfobes i discriminatòries” que denigren la persona humana.
El document d’aquest Grup està en la línia de la denúncia que el papa Francesc està fent de la corrupció i també de l’actitud dels profetes de l’Antic Testament. Només cal recordar que Isaïes exhortava a no perjudicar els altres, sinó a fer-los el bé: “Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes” (Is 1:16-17). I també: “Deixa anar els qui has empresonat injustament, deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, comparteix el teu pa amb els qui passen fam, si algú no té roba, vesteix-lo” (Is 58:6-7). I Jeremies deia: “Practiqueu el dret i la justícia i allibereu l’espoliat de les mans de l’opressor, no useu la violència amb l’estranger” (Jr 22:3). I el llibre dels Proverbis: “El Senyor detesta el cor altiu”, perquè “més val poc amb justícia que no grans rendes amb la injustícia” (Pr 16:5,8). I el Psalm 25 denuncia els de mans malintencionades “i plenes de favors per subornar” (Ps 25:10). I també el Deuteronomi demana ajudar els més desvalguts: “No explotes un jornaler pobre o necessitat, siga un dels teus germans , siga un foraster que viu al teu país, a la teua ciutat; dóna-li el jornal el mateix dia perquè és pobre i el necessita….No faces injustícia als forasters ni als orfes” (Dt 24:14-15,17 )
Certament que aquest bon document, en vista a unes eleccions que poden canviar el futur del País Valencià, serà criticat per alguns “benpensants” o per gent “d’ordre”, que acusarà els seglars i els rectors del dissabte de fer política. Però aquestes persones haurien de sentir les paraules del papa Francesc quan ens exhorta als cristians a no utilitzar “un llenguatge socialment educat, a prop de la hipocresia”, ja que per al papa “els qui van amb falsedats, no estimen la veritat, només s’estimen ells mateixos”. I la hipocresia com ha dit el papa, “és el llenguatge de la corrupció”. I per això el papa Francesc també vol que “el poble veja sempre en nosaltres, la ferma denúncia de la injustícia”. D’ací que el papa ens demane no tindre por “per a canviar les coses segons l’Evangeli”. Com ens animen a fer els seglars i rectors dels dissabtes.
També els Pares de l’Església exhortaven els cristians del seu temps a viure en la justícia i a no caure en l’avarícia. Així Sant el papa Lleó el Gran parlava de l’avarícia com d’aquella actitud de la qual procedeixen tots els mals: “Si no ofeguem els estímuls de l’avarícia en el terreny del cor, on creix la planta d’aquest mal, per força hi naixeran les espines i les males herbes dels vicis” (Sermó 74). I Joan Mosco, un monjo que va viure entre els anys 550 i 634, escrivia en les seues “Sentències i relats”: “Qui sembra entre espines no arribarà a collir mai res: la seua ànima es perd amb l’afany de sobreeixir, d’acumular i amb tota mena de males arts”. I encara, Sant Gregori de Nissa, en el seu sermó sobre el baptisme, afirmava: “Per tant cristians, fugiu d’una manera de pensar digna de lladres i de delinqüents”. Aquestes paraules no diuen res als polítics imputats?
Tenint en compte la Paraula de Déu i la tradició dels Pares de l’Església, el Grup de seglars i de rectors del dissabte han elaborat un text valent, on denuncien la corrupció i aposten per una regeneració política i una recuperació de la nostra llengua. Per això en aquest document, el Grup de seglars i de rectors del dissabte ens posen alerta, com ho feia el Primer llibre de Samuel, sobre els qui “es deixaven corrompre per afany de diners…….acceptaven presents i falsejaven la justícia”(1S 8:2). No ens recorda això a l’etapa que estem vivint al País Valencià?
