Sovint, els viatgers britànics que arribaren a Nàpols a partir de 1764 van citar William Hamilton en els seus escrits sobre la ciutat, especialment si esmentaven el Vesuvi, el límit sud, per a la majoria, del Grand Tour. Enviat extraordinari i plenipotenciari de Sa Majestat Britànica fins a l’ocupació francesa el 1798, Hamilton es va convertir en un col·leccionista d’art i un expert vulcanòleg, i va fer de l’ambaixada un centre cultural per als compatriotes aristòcrates, artistes i erudits. A més de com a coneixedor de l’antiguitat clàssica, tingué molt de renom pels seus estudis científics sobre el volcà, que remetia periòdicament a la Royal Society de Londres i que es van publicar el 1776, en edició bilingüe anglès-francès, amb el títol de Campi Phlegraei. Observations on the Volcanos of the Two Sicilies. “No espereu de mi una descripció detallada del Vesuvi” -diu la poeta Lady Anna Miller (1741-1781) en una carta adreçada a un amic des d’aquestes terres al voltant de 1770-, “Hamilton (ara Sir William) ha parlat amb gran sapiència d’aquesta muntanya i dels volcans en general. El seu tractat apareixerà prompte en anglès. Tot el que us puc dir és que, encara que no ha hagut cap erupció des que som aquí, la muntanya continua cremant i, en les nits fosques, la veiem flamejar des de la finestra. Rugeix de la mateixa manera que un tro llunyà i llança amb freqüència flames a una altura increïble junt amb grosses pedres enceses, que s’albiren amb claredat des d’aquesta distància” (Letters from Italy, 1776).
Pietro Fabris, ‘Vista de la gran erupció del Vesuvi del 20 d’octubre de 1767’, 1776-79, gravat acolorit al tremp
Tot i aquesta concepció científica, Hamilton no rebutjà l’imaginari vinculat a les explosions del Vesuvi i va incorporar en les il·lustracions la poètica del sublim. Una visió molt conreada –com hem vist en els articles anteriors- pels pintors que, en els mateixos anys, recrearen els impressionants esclats, presenciats o fantasiejats, del colós. A tall d’exemple, només cal fer una ullada a un parell de planxes, Vista nocturna d’una colada de lava i Vista de la gran erupció del Vesuvi el 20 d’octubre de 1767, per adonar-se de les semblances tan grans existents amb les pintures de Hackert, Volaire i Wright of Derby. Des de diversos llocs, bé a bord d’un vaixell, bé dalt d’un turó, els espectadors curiosos proven d’admirar la grandiositat de les forces de la natura desbocades acostant-se fins allà on siga possible sense caure en un risc excessiu.
Pietro Fabris, ‘Vista nocturna d’una colada de lava’, 1776-79, gravat acolorit al tremp
