El papa Montini començà el seu discurs agraint a Uthant, Secretari General de l’ONU, la invitació que li havia fet de visitar les Nacions Unides, una organització, digué el papa, que treballa “per la pau i la col·laboració entre els pobles de tota la terra”. El papa, que és presentà davant els representants dels Estats “en qualitat d’amic” i també com “el vostre germà”, portà a l’ONU l’homenatge del Concili reunit al Vaticà en la seua última etapa i adreçà “un missatge pera tota la humanitat”. El papa digué: “Permeteu-me dir-vos que tinc per a tots vosaltres un missatge. Sí, un feliç missatge a transmetre a cadascun de vosaltres. El meu missatge desitja, abans que res, ser una ratificació moral i solemne d’aquesta augusta Organització”.
El papa feia seua “la veu dels pobres, dels desheretats, dels desventurats, dels qui aspiren a la justícia, a la dignitat, a la llibertat, al benestar i al progrés”. Per això afirmà que “els pobres miren les Nacions Unides com l’última esperança de concòrdia i de pau”. I per això demanà que l’ONU, “l’edifici que heu construït, no ha de caure a terra mai, sinó que ha de perfeccionar-se i adequar-se a les exigències de la història”.
El papa reconegué que l’ONU oferia “una fórmula de convivència extraordinàriament simple i fecunda”. I és que els representants de les Nacions Unides, segons digué el papa Montini, “heu consagrat el gran principi que les relacions entre els pobles s’han de regular pel dret, la justícia, la raó, els tractats i no per la força, l’arrogància, la violència, la guerra”.
El papa felicità l’ONU “perquè heu tingut l’encert d’acollir els pobles jóvens, els Estats recentment arribats a la independència i a la llibertat nacionals”, i demanà que treballaren “per la fraternitat d’uns i d’altres”.
Per al papa Montini, l’ONU havia de ser “un pont entre els pobles”, ja que la seua vocació era “fer fraternitzar, no a alguns pobles, sinó a tots”. I els animà a que continuaren avançant en aquesta línia. També els exhortà a “que ningú no siga superior als altres, que no estiga un damunt de l’altre”, ja que només així s’aconseguiria la “fórmula de la igualtat”. El papa proclamà: “Mai més els uns contra els altres; mai més”. I per això recordà les paraules del president John Kennedy, que el 1961 digué: “La humanitat ha de posar fi a la guerra, o la guerra serà qui acabe amb la humanitat”. El papa, solemnement expressà el seu crit d’esperança: “Mai més la guerra, mai més”.
En un missatge a favor de la pau entre els pobles, el papa Pau VI defensà la convivència pacífica: “És la pau la qui ha de guiar els destins dels pobles i de tota la humanitat”. I per això animà els membres de l’ONU a “ensenyar als hòmens la pau”, afirmant: “Les Nacions Unides són la gran escola on es rep aquesta educació”.
El papa volgué deixar clar que la pau “no es construeix només amb la política i l’equilibri de forces”, sinó que “es construeix amb l’esperit, les idees, les obres de la pau”. I es preguntà: “¿Arribarà alguna vegada el món a modificar la seua mentalitat particularista i bèl·lica que ha format fins ara una part tan important de la seua història?”. D’ací que animà els membres de l’ONU a “posar-se decididament en camí cap a la història pacífica, la que serà plenament humana”.
Enmig d’un ambient de violència a tantes parts del món, el papa afirmava que no era “possible estimar amb armes ofensives a les mans”, ja que aquestes armes “engendren mals somnis, alimenten mals sentiments, exigeixen grans despeses i detenen els projectes de solidaritat”. Per això el papa va fer una crida a destinar els diners que s’utilitzaven en fabricar les armes, a ajudar els països més pobres, com ja havia demanat abans en el seu viatge a Bombai, i els animà a “parlar d’humanitat i de generositat”.
El papa Pau VIè va fer memòria de l’encíclica “Pacem in terris” de Joan XXIII, per tal de defendre que “ningú ha d’atemptar contra la vida humana”. El papa també demanà que s’assegurara a tothom “una vida, d’acord amb la seua dignitat”. I per això demanà als membres de l’ONU que ajudaren “els governs que ho necessiten”, per tal de “vèncer l’analfabetisme i difondre la cultura”, així com també “una sanitat apropiada i moderna”, posant al servei de la humanitat “els recursos de la ciència i de la tècnica”.
El papa, que va fer una crida a “lluitar contra la fam”, va desitjar que arribara “el moment de la conversió, de la transformació personal, de la renovació interior”, per tal de fer un món més just i més humà, un món sense guerres ni violències. I per això digué que el perill per al planeta no venia “del progrés humà ni de la ciència”, sinó que l’autèntic perill humà “està en l’home”.
El papa Pau VIè acabà el seu discurs afirmant que “els pobles miren les Nacions Unides com l’última esperança de concòrdia i de pau”.
Desgraciadament, cinquanta anys després del discurs del papa Montini a l’ONU, la violència i les guerres continuen estenent-se per tota la terra. I per això mateix cal, com va demanar el papa Francesc el passat mes a l’ONU, una actitud i una aposta a favor de la pau.
