El dia després

A mesura que s’apropa el quart diumenge de maig de 2015, s’hi van accentuant les incerteses sobre els escenaris possibles o probables que emergiran tot just després de l’escrutini electoral. Hi ha, no obstant, dues hipòtesis contrastades: el PP aprofundeix en la davallada, malgrat el vot ocult d’un segment de l’electorat -inqualificable si no volem perdre les formes i l’educació- disposat a atorgar-li confiança després del saqueig. O precisament per això mateix. La segona confirma, de moment, la llunyania de qualsevol majoria absoluta alternativa i, per tant, l’evidència que els diferents partits i coalicions -diguem-ne d’esquerres- estan abocats a pactar un govern multipartit. Una operació inevitable, tant si Fabra -i Rajoy- prolonguen l’estat agònic dels respectius governs fins el límit dels mandats, o en un gest de caritat sobtada amb la ciutadania avançaren les convocatòries electorals. A partir d’ací esdevé la nebulosa, terra ignota, misteri, por a l’univers desconegut, apliquen vostès mateixos el qualificatiu que els apanye. Allò bén cert és que cap dels hipotètics actors polítics que en teoria hauran de moure’s i prendre decisions en l’entorn postelectoral s’atreveix a concretar sobre com, en quin ordre i amb quines expectatives s’atendrà la llista de demandes socials. Llarga, però coneguda per tots aquells cridats a administrar el desert miserable que heretarem després de lustres d’extracció i de robatoris organitzats.

Hi ha diversos pretexts per evitar mullar-se, precisament en allò que demanda i/o confia la ciutadania: processos d’elecció interna dels partits i coalicions, això que en diuen primàries. Bona excusa per defugir o ajornar la qüestió. O com marejar sobre allò urgent i allò important mentre s’hi posa a prova la paciència del públic. Hi ha les falses esperances dels partits d’aconseguir millors resultats dels que atorguen les enquestes i, arribat el cas, marcar territori sobre el futur control en àrees de govern i prioritats en l’assignació de recursos. I també, com ignorar-ho, les expectatives íntimes i personals de la nostra benvolguda col·lecció de cromos amb ganes d’ocupar els llocs més destacats de l’àlbum. En aquest cas, de l’organigrama. Un pensament agosarat apuntaria a la manca de qualsevol pla, de manera que tan aviat fossin complimentats els diversos tràmits -escrutini, pactes i distribució de responsabilitats-, s’atendria la situació de la mateixa manera que s’aborda un pla de salvament després d’una catàstrofe natural. La qual cosa implicaria que la nostra col·lecció de cromos, els herois i heroïnes Marvel del terreny encara no tenen un diagnòstic aproximat sobre la magnitud del desastre. O, pitjor, que qualsevol avanç informatiu sobre el dia després comportaria decepció i desmobilització. Fins i tot, considerant l’enorme volatilitat que amenaça fidelitats històriques o conjunturals, una reorientació en la preferència a l’hora de dipositar el vot. Resultat: demà serà un altre dia i ja veurem per on ix el sol.

No obstant això, a mesura que s’apropa la data de l’escrutini, sovintejaran les reunions, trobades i convocatòries formals a tota classe d’àmbits associatius i grups de pretesa influència, amb ganes de marcar paquet i conèixer les intencions dels qui molt probablement substituiran el PP en bona part de les institucions, si s’acompleixen les expectatives. És ací, en àmbits restringits, on s’encenen les alarmes davant l’evidència que el PP deixarà la caixa buida i ningú no s’atreveix a dir què haurà de ser prioritari. O pitjor, què no haurà de ser prioritari. És com posar-se la bena abans de fer-se la ferida. A aquestes alçades ja haurien d’haver considerat un parell de coses. Primera, que els pressupostos de Fabra per al 2015, que d’ací a final d’any aprovarà la majoria absoluta del PP, són ciència ficció. A més a més, com és costum, la Llei de Pressupostos serà paper mullat a partir del 2 de gener, quan comence el seguit d’allò que tècnicament es coneix com a “modificació de crèdit”. És a dir, la partida destinada al concepte A, anirà a satisfer el concepte B. Vol dir-se que la futura administració compta amb els mecanismes necessaris per a reorientar la destinació d’allò que hauria planificat el (des)govern Fabra i encara no hauria fet efectiu.

I segona i principal: el futur govern, diguem-ne d’esquerres, tindrà els dies comptats si refia el capítol dels ingressos a les regles del joc vigents, marcades per l’endeutament i orientades a garantir beneficis a la banca privada (rescatada amb diners públics) que administra el degoteig de crèdits, i la tranquil·litat fiscal dels afortunats que van des de la llista Forbes fins a l’última sicav i refugis en paradisos fiscals.