El 29 de maig, el periodista Juan Lagardera publicava en el diari Levante un article anomenat: “El colapso de Barcelona”. En aquest text, el Sr. Lagardera denunciava un fet lamentable, més propi d’un Estat bananer que d’un Estat europeu: l’Euromed continua “tardando 3 horas y pico”, per fer el trajecte entre la capital del País Valencià i la capital de Catalunya. I ho sé de primera mà, ja que el 14 d’abril, en l’últim viatge que vaig fer a ma casa, el tren va eixir de Barcelona a les dues de la vesprada i arribà a València quan faltaven cinc minuts per a les cinc i mitja. I és que des del 1998 que per primera vegada vaig anar a València en Euromed, no solament no s’ha reduït el temps del viatge, sinó que ha augmentat.
Som molts els qui hem denunciat l’infrafinançament que pateix el País Valencià. Un mal finançament d’anys i mes anys reconegut fins i tot pel PP i també pel PSOE, tot i que cap d’aquests dos partits polítics, quan han governat l’Estat, no han fet res per tal de millorar l’economia dels valencians.
Els corredors
Només amb unes dades recents del greuge comparatiu que patim els valencians en relació als espanyols, es demostra aquest mal finançament que provoca l’asfíxia de les finances valencianes. En infraestructures, els valencians rebem 412 milions d’euros menys que la mitjana de l’Estat. En finançament, 1938 milions menys que la mitjana de les Comunitats Autònomes. En protecció social, 1926 milions menys que la mitjana espanyola. En ensenyament, 8 milions menys que la despesa en relació a la mitjana espanyola. En sanitat, 81 milions menys també que la mitjana espanyola, així com en vivenda i urbanisme (17 milions menys) i en cultura i esport (23 milions menys).
Irracional
Amb tot això, no és gens estrany que el Corredor Mediterrani vaja tan lentament, malgrat les promeses dels dos grans partits. I també “gràcies” a les incoherències d’aquests dos grans partits. Del PP, ja se sap, perquè per a aquest partit, el Corredor Mediterrani no és prioritari, ja que proposa altres alternatives. Però també el PSOE té part de culpa, ja que els mateixos diputats del PSOE valencià (i cal recordar-ho ara) van recolzar en el Congrés una moció a favor del Corredor Central (El País 19 de juliol de 2012).
El corredor central
És per això que molt encertadament, el Sr. Josep Vicent Boira, el passat dia 3, en el seu compte twitter (@JosepBoira) deia que “els retards en el Corredor Mediterrani estan creant un humà nou, entre el flâneur resignat i el viatger emprenyat”, realitat que he comprovat en els meus viatges de Barcelona a València. Per la seua banda, el Sr. Álvaro Nadal, cap de l’oficina econòmica del Sr. Rajoy, contraposava d’una manera demagògica el Corredor Mediterrani a les pensions. I sense cap mena de pudor, deia: “No bajaremos pensiones para hacer el Corredor Mediterraneo”.
Tarifa Barcelona – Murcia
Algú entén que entre Vandellòs i Tarragona, en ple segle XXI, només hi haja una via única? O que de les sis ciutats principals de l’Estat (totes amb Alta Velocitat) només no n’hi haja entre València i Saragossa i entre València i Barcelona?
¿Algú pot entendre que de Barcelona a Múrcia, passant per Madrid, es tarde només 43 minuts més, que de Barcelona a Múrcia passant per València? De fet, de Barcelona ix un tren a les 9 del matí i després de fer transbord a Madrid, un altre tren arriba a Múrcia a les 16,43. Mentre que un talgo que ix de Barcelona a les 12 del migdia, arriba a Múrcia, passant per València, a les 18,59, amb molts menys quilòmetres que el trajecte Barcelona-Madrid-Múrcia. L’Espanya radial!
Un Euromed tarda més de tres hores de València a Barcelona
Són diversos els fronts econòmics i socials, tant a Catalunya com al País Valencià, que recolzen el Corredor Mediterrani, degut a la lentitud (i desinterès) del Govern Central en posar-lo i en marxa i a les deficiències connexions ferroviàries entre Alacant i Barcelona. I mentrestant, des del Ministeri de Foment s’adverteix que el Corredor Mediterrani “no és per demà”. Així s’expressava fa uns dies el Sr. Julio Gómez-Pomar, Secretari d’Estat d’Infraestructures del Ministeri de Foment, quan digué que “aquesta estructura és estratègica, però no és per demà”. El Sr. Gómez-Pomar va “justificar” la falta d’urgència del Corredor Mediterrani, explicant que el parc ferroviari espanyol no està preparat per circular per vies d’ample europeu, cosa que ja sabem i patim. Així, per fer el trajecte València-Barcelona cal armar-se de paciència i de valor, com el professor Josep Vicent Boira ha denunciat en el seu twitter. I pel contrari, tenim Aves amb pocs viatgers i per això mateix, totalment deficitaris. O trajectes de Barcelona a Múrcia, que proporcionalment tarden molt més passant per València, que passant per Madrid. Algú entén aquest desficaci?
