Però què ha passat reiteradament amb les sentències del TC i també del Superior de Justícia Valencià i del Suprem, en relació a la nostra llengua? Els Presidents de la Generalitat del País Valencià, Francisco Camps i Alberto Fabra, amb els seus consellers Alejandro Font de Mora o Mª José Català, ¿quin cas han fet dels reiterats dictàmens a favor de la unitat lingüística, i per tant de la legalitat que consagra aquesta unitat?
El 2 de juliol de 2008 (i aquest només és un exemple dels molts que hi ha) el TSJ Valencià donava la raó a les Universitats de València i d’Alacant en el seu litigi contra l’Orde de la Conselleria de Cultura i Educació de la Generalitat, de 19 de juliol de 2006. La Conselleria, absurdament, negava el reconeixement de la titulació de Filologia Catalana per acreditar els coneixements de valencià a les oposicions de personal docent a l’ensenyament secundari al País Valencià. L’alt tribunal valencià va estimar els recursos de les Universitats de València i d’Alacant, amb els mateixos arguments que la sentència 75/1997 del Tribunal Constitucional Espanyol, que avalava la doble denominació, valencià/català, per a la llengua, oficialment valenciana a l’Estatut del País Valencià, i catalana en l’àmbit acadèmic.
Aquesta era la quinzena sentència del TSJ Valencià a favor de la unitat de la llengua, i la que feia 17, si tenim en compte els pronunciaments del Constitucional i del Suprem Espanyols.
Davant la sentència del Tribunal Constitucional i de les múltiples sentències del Tribunal Superior de Justícia Valencià i del Tribunal Suprem, i per tant, de la legalitat, la Generalitat Valenciana, a més de no haver tingut mai la intenció de complir les resolucions judicials, i per tant de desobeir-les, ha perdut com a mínim 60000 euros per la mania d’interposar recursos (que ha perdut sempre!) contra les sentències de la Justícia.
Ara la Consellera Mª José Català i el Conseller Luis Santamaría, de nou neguen l’autoritat del Constitucional, del Suprem i del Superior de Justícia Valencià, ja que en contra de la romanística internacional, volen obligar l‘Acadèmia Valenciana de la Llengua a modificar la definició de valencià (que a ells no els agrada!) que consagra, amb unes sentències fermes, el Constitucional. el Suprem i el Superior de Justícia.
Quan el Sr. Alberto Fabra ( que era alcalde de Castelló) protestava perquè el Sr. Camps ens impedia als valencians de veure TV3, ¿no seria perquè reconeixia que els valencians i els catalans parlem la mateixa llengua? O bé seria perquè volia aprendre català, una llengua diferent al valencià?
Segons els qui estan en contra del 9N, no es pot celebrar la Consulta a Catalunya pel fet que el TC ho prohibirà. I segons ells s’ha d’acatar la decisió del TC. Però per al reconeixement de la unitat de la llengua, la Generalitat Valenciana no acata, sinó que ataca (o ignora) allò que diu el TC. I després el Sr. Fabra o la Sra. Català diuen que la llei és igual per a tothom!!
Si la Generalitat del País Valencià ha desobeït reiteradament les sentències del TC (i no ha passat res!) la Generalitat de Catalunya s’ha de sentir obligada a fer cas de la sentència del TC? Si els qui han negat una i una altra vegada l’autoritat de les sentències del TC pel que fa a la unitat de la llengua, ara donaran lliços de lleialtat constitucional als qui volen convocar la Consulta el 9N?
Per altra part, ¿quina credibilitat democràtica tindrà un Govern que amenaça el dret d’un Poble a votar, amb l’aplicació del Codi Penal i de la presó? L’essència de la democràcia no és l’exercici lliure de la voluntat popular?
Piqueu ací per a veure més gran la imatge
