En primer lloc jo destacaria el seu posat. Tanmateix, cal destacar del nou president nord-americà (qui ho pensava això) que gaudeix d’una envergadura superior a la de Rus, cosa que cal agrair a la genètica i per això no m’hi referiré. Del que parle és d’eixe posat que llueixen ambdós davant les càmeres, una actitud gairebé desafiant i quasi justiciera que segurament fan servir per amagar les seues pròpies pors. En el cas del ‘nostre’ Rus, un paper que acompanyava d’un somriure forçat i fals que, malauradament, servia per a mostrar-se proper amb els qui, increïblement, l’acabaven votant.
En segon lloc, i de nou insistint en la immensa diferència entre ambdós, sobretot en l’abast de les seues accions, Trump i Rus comparteixen la imatge d’empresaris poderosos que tot ho solucionen amb diners. Trump sempre ha estat temptat de comprar algun equip de beisbol o de futbol americà, mentre que Rus sempre ha declarat que el seu somni era ser, algun dia, president del València CF. En cap dels dos casos ha passat, i esperem que mai passe. Rus però sí que va fer seu l’equip del seu poble, l’Olímpic de Xàtiva, que evidentment mereix molt més que un president així.
Però sobretot, el tret que més caracteritza ambdós personatges és la capacitat de captar atenció i suport a través de discursos demagogs i apocalíptics. Efectivament, Trump ha sigut capaç de dir que farà un mur amb Mèxic perquè no entre ningú sense permís als EUA, i a més, diu que el pagaran els mateixos mexicans. Rus, per la seua banda, i recordant de nou l’abast i la diferent dimensió d’ambdós, va prometre que si el votaven duria la platja a Xàtiva, i després es vanava que els seus veïns el creien i l’havien votat. No parlem ja dels insults i les desconsideracions que ambdós ‘regalen’ a qui no pensa com ells, cosa que els fa dignes de ser odiats i estimats alhora.
Comptat i debatut, i per no buscar més comparances que puguen ofendre ningú, el que realment m’indigna, hui a nivell global, és el fet que estos dos impresentables personatges siguen o hagen sigut actors polítics escollits democràticament i representants a institucions públiques. Sí, és cert, Donald Trump liderarà el que potser és el país més poderós del món i Rus només ens ha fotut a nosaltres els valencians. Però el que no entenc, el que em posa la pell de gallina, és que amb la supèrbia com a eina es puguen guanyar eleccions i representar democràticament la ciutadania. El Trump valencià, per sort, el tenim diríem que amagat mentre espera judici. El Rus nord-americà li acaben de donar un país perquè des d’allí intente governar el món. Sempre marcant les diferències, estem bons…
