De porcs i rates penades

Imaginem que a Extremadura existira una presumptuosa Real Academia de Cultura Extremeña i una associació, de caire més popular, anomenada El Cerdo Ibérico. Posem per cas que totes dues entitats es dedicaren, de ja fa anys, a la propalació d’unes teories lingüístiques absolutament forassenyades, segons les quals els extremenys parlen un idioma diferent al dels manxecs, els andalusos o els madrilenys, una llengua molt més antiga i rica que no la castellana, que en realitat, en contra del que diu tothom, no passa de ser un vulgar patois. Suposem que, en el súmmum de la insensatesa, fins i tot hagueren confeccionat un diccionari propi que atemptara de ple contra les regles més elementals que estableix la Real Academia Española, o que impartiren cursos d’extremenyització per tal d’adaptar la fonètica i el lèxic castellans a la manera de parlar de Càceres i Badajoz, o que negaren fets històrics com ara la reconquesta, o tantes i tantes altres coses… Algú es creu que l’executiu espanyol els condecoraria amb l’Orde de les Arts i les Lletres o amb una medalla del Congrés dels Diputats?

Al País Valencià del segle XXI, això és possible. 776 anys després de la conquesta del rei en Jaume, el govern de la Generalitat acaba de distingir la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat per les seues respectives trajectòries (secessionistes). A Lo Rat Penat, el Nou d’Octubre del 2013, i a la RACV, enguany, durant l’acte solemne que se celebrarà dijous, probablement l’últim amb el PPCV ocupant el poder després de dues dècades consecutives al Palau.

Més enllà de l’esperit electoralista de la decisió, allò que resulta més escandalós és que aquesta contravinga els principis rectors de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el màxim òrgan normatiu previst a l’Estatut d’autonomia, la llei suprema que els populars branden cada dia com a garant de les nostres senyes d’identitat. Això i les amenaces reiterades als acadèmics –en el sentit de canviar les definicions de valencià i català del Diccionari Normatiu, si no volen posar en risc el pressupost i la institució mateixa– ha deixat clar que el PPCV tan sols entenia l’AVL com a dic de contenció davant la Universitat de València i Catalunya, els dos ogres que determinats mitjans de comunicació van dibuixar a l’imaginari col·lectiu. No obstant això, a punt d’abandonar el Consell, la pàtina inculta i desacomplexada del PPCV resta al descobert: fuetades a l’AVL, la seua filla, i massatges a la RACV i Lo Rat Penat, els dos fillastres que l’han insultada repetidament. Atacs a la ciència i elogis a la ignorància.

Temorosa de mena com és, l’esquerra autòctona no gosarà retirar les suculentes ajudes que les institucions valencianes ofrenen encara –mitjançant els esquelètics pressupostos públics– als dos atiadors d’un conflicte inexistent. Sense arribar al despropòsit que cometrà dijous Alberto Fabra, no tractarà la RACV i Lo Rat Penat en peu d’igualtat –ni de superioritat– a l’AVL, però s’estimarà més d’evitar-se maldecaps i prestarà suport econòmic a dues entitats que no han destacat pel seu comportament democràtic ni per estendre-hi ponts, sinó tot el contrari. Al govern espanyol, els porcs no li preocuparien gaire. Al valencià, les rates penades li produeixen un pànic atàvic.