‘De l’home mire sempre les mans’

Així comença una de les cançons més boniques de Raimon. Escrita l’any 1964, la lletra d’aquesta cançó repassa les mans de xiquet, “ben netes” i les mans “tan pures de quan érem infants”. I també les mans “dels que maten, brutes”, i les mans “fines que manen matar”. Raimon recorda també en aquesta cançó les “mans tremoloses, eixutes, mans dels amants”, les mans “que en la nit busquen allò que no troben mai”, i les mans “tan dures dels qui passen fam”.

He recordat aquest poema tan bonic de Raimon, amb motiu de la detenció del cap de “Manos limpias”, un expert en extorsions i en xantatges per tal d’aconseguir diners. Quin sarcasme anomenar-se “Manos limpias”, quan “sindicat” es dedicava a furtar, a omplir-se les butxaques de diners aconseguits d’una manera immoral.

Però al costat d’aquestes mans tacades per la cobdícia i per la idolatria dels diners, també pense en les mans d’aquells governants valencians que van exigir el tancament dels repetidors de TV3 i de Catalunya Ràdio, atacant d’una manera despòtica i tirànica la llibertat d’expressió, ACPV i la nostra llengua. També pense en les mans dels exministres José Barrionuevo i José Montilla per aquest afer.

_{Inaki Urdangarin i Francisco Camps}

Pense també en les mans de l’exconseller Alejandro Font de Mora, quan, amb la seua presència intentà pressionar i coaccionar els membres de l’AVL, per evitar un pronunciament a favor de la unitat de la llengua. I pense en les mans de tots aquells que amb mentides i amb interessos foscos neguen una veritat científica, reconeguda per totes les Universitats del món, com és la unitat de la nostra llengua.

Pense en les mans d’aquells que, una vegada i una altra, presentaven absurds recursos contra les sentències del TSJ sobre la unitat de la llengua, mentre la justícia condemnava (com no podia ser d’una altra manera) la Conselleria d’Educació per no reconèixer la titulació de Filologia Catalana en la convocatòria de les oposicions per accedir al cos docent. Diners de les sentències que no han pagat els qui posaven aquests recursos inútils, sinó tots els valencians.

_Fabra

Pense en les mans dels qui s’han atiat amb mariscades a costa d’Emarsa, o en les mans dels qui fraudulentament s’apropiaven dels diners que havien d’anar a projectes de cooperació internacional per ajudar els països del Tercer Món.

Pense en les mans dels qui retallaven els drets dels malalts dependents, mentre ells s’embutxacaven sucosos jornals a finals de mes.

O en les mans dels qui, des de vivenda, no van donar els 60 milions d’euros a les ajudes que corresponien als 1100 expedients, segurament de jóvens, i que ara han estat detectats.

Pense en les mans dels qui van ordenar el tancament de RTVV i de Canal 9, deixant els valencians sense un mitjà públic d’informació. I pense en les mans tacades d’infàmia del Sr. Jesús Sanz, que, amb una baixesa moral inqualificable, s’aprofitava del seu càrrec per abusar sexualment de les treballadores de RTVV.

Pense en les mans dels qui han desfet el sistema financer valencià, des de les martingales que van fer a Bancaixa, Bànkia, la CAM o el Banc de València.

Pense en les mans dels qui han estat enriquint-se immoralment amb els casos Taula, Gürtel, Noos, Brugal o Emarsa……

_{Enrique Ortiz i Sonia Castedo}

Pense en les mans dels tres presidents de les diputacions valencianes, les mans de Carlos Fabra (i també en les mans de la seua filla Andrea i el seu exabrupte al Congrés de Diputats) les d’Alfonso Rus i les de J. J. Ripoll. I també en les mans dels regidors de l’Ajuntament de València imputats. O en les mans de l’exconseller Rafael Blasco (també a la presó) i de l’exalcalde de Torrevella, Pedro Hernández.

Pense en les mans d’aquells que, en la visita del papa Benet XVI el 2006, s’acostaven a l’altar per rebre el Cos de Crist, amb les mateixes mans que després idolatraven els diners, enriquint-se d’una manera obscena. Pense en les mans d’aquells que han fet contractes milionaris per la retransmissió a TV de la visita de Benet XVI a València.

Pense en les mans dels qui van gestionar l’accident del metro o en les mans dels qui manaven tirar a terra el Cabanyal.

Pense en les mans dels qui s’han encegat pel poder i per la riquesa, emborratxats pels diners. Mans que han ignorat els clams i els crits dels pobres i que s’han burlat de la dignitat i del sofriment dels més dèbils.

Pense en les mans dels qui han dilapidat milions d’euros (que evidentment no s’han perdut per a tothom, sinó que han anat a les butxaques d’alguns) a Terra Mítica o a l’aeroport de Castelló, a la Fórmula 1 o la Copa d’Amèrica, amb el desastre final d’aquestes iniciatives que tots coneixem. I en les mans dels dos exdirectius de Terra Mítica i dels vint empresaris condemnats a 305 anys de presó.

Pense en les mans que han rebut els sobres, plens de diners negres, pel desviament de pressupostos en obres de col·legis.

Pense en els viatges de plaer del Sr. Ortiz, que finalment ha reconegut la conxorxa que hi havia entre ell i el PP i el finançament il·legal d’aquest partit.

Pense en les mans de la Sra. Carolina Punset, que va dir que parlar valencià és de “aldeanos”, i en les mans dels militants de Ciudadanos que fa uns dies es van concentrar per defendre “las señas de identidad valencianas”.

Pense en les mans dels qui han fet una pintada amenaçant la senadora Rita Barberà i també en les mans dels qui van fer la pintada al professor Sanchis Guarner o en les mans dels qui posaven bombes a la llibreria 3i4 i a Joan Fuster, i en les mans dels qui van assassinar Guillem Agulló o Miquel Grau.

El Psalm 25, com la cançó de Raimon, també parla de les mans, quan el psalmista reconeix l’honestedat dels hòmens justos: “Tinc les mans netes de culpa”, en contraposició a aquells que amb les seues mans han embrutat la seua vida, espoliant les persones més fràgils de la nostra societat: “Les seues mans són malintencionades i plenes de favors per subornar”.

Així, amb les mans plenes de mentida i de falsedat, és com han empobrit el País Valencià, enriquint-se ells indecentment.