Per això, em va sorprendre la convocatòria pública de la plaça, el 21 d’octubre, al Butlletí Oficial de la Província (BOP). La premsa de l’endemà vinculava l’oferta amb el Codi de Bones Pràctiques presentat pel conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà (Compromís), dies enrere, tot i que també remarcava que el perfil s’ajustava al del candidat anunciat feia setmanes.
Vaig pensar (digueu-me innocent) que, si les autoritats apostaven obertament per Flor, podrien haver fet un nomenament i prou. I que per tant, si la plaça eixia a concurs, és que realment hi havia un cert interés a valorar altres candidatures diferents. Com que el tancament de RTVV m’ha deixat a l’atur, que complisc els requisits, i que podia aportar un currículum digne, vaig presentar la meua candidatura, adjuntant tota la documentació justificativa dels meus mèrits.
El 18 de novembre, una vegada esgotat el termini establit per a la resolució del concurs, i sense cap notícia sobre la marxa del procés, presente per Registre d’entrada de la diputació dues peticions, dirigides al President (PSPV) i al Diputat de Transparència (Podem), sobre la falta d’informació i la superació dels terminis establits en la convocatòria. Sense resposta.
El 22 de desembre, la premsa publica que Vicent Flor, tal com havien avançat dos mesos abans, dirigirà la IAM, i anuncia la seua presentació pública el dia 28 a les dependències de la mateixa Diputació.
Consulte immediatament el BOP. El nomenament no ha estat publicat!
Tanmateix, l’endemà, 23 de desembre, segons recull novament la premsa, el nou director gerent de la IAM s’incorpora al seu nou lloc de treball.
El 24 de desembre, presente al Registre d’entrada una petició d’informació, dirigida de nou al president de la Diputació i al diputat de Transparència, sobre els criteris de baremació, la identitat del tribunal avaluador, i les causes per les quals s’ha adjudicat la plaça fora dels terminis que establia la convocatòria. També anuncie que aquesta resolució pot provocar vici de nul·litat en atemptar contra els principis d’igualtat, mèrit i capacitat reconeguts constitucionalment.
El mateix 24 de desembre, el BOP publica la resolució i el nomenament de Vicent Flor i especifica que alguns dels aspirants, entre els quals jo mateix, “no s’han valorat perquè no han presentat la titulació exigida a les bases de la convocatòria”.
Revise de seguida les bases i el meu CV. Literalment, les bases demanen una llicenciatura en Sociologia, Ciències Polítiques, Filosofia o altres matèries “equivalents”. Certament, jo sóc Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Però també sóc Doctor en Sociologia i Antropologia Social per la Universitat de València (UV). Potser he estat exclòs per ser doctor, i no llicenciat, en Sociologia? Vol dir això que un doctor en Sociologia no pot ocupar el lloc reservat a un llicenciat en Sociologia? Telefone al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat, el departament on ens vam doctorar Vicent Flor i jo, i se’m riuen per la consulta. “Per descomptat que sí, el títol de doctor t’habilita clarament per a optar a qualsevol lloc de treball, públic o privat que requerisca la titulació de sociòleg”, em diuen.
El 28 de desembre, la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó (Compromís) i el diputat de Cultura, Xavier Rius (Compromís), presenten en roda de premsa Vicent Flor com a director gerent de la IAM, el qual exposa el Pla Estratègic de la nova IAM. Un Pla redactat –se suposa– en només 4 dies, que són els que han passat des del seu nomenament! (Vicent, ets un crack!)
Recull de premsa:
DIVAL
Las Provincias
El Temps
Valencia Plaza
Levante-EMV
A preguntes de la premsa durant l’acte, el diputat de cultura, Xavier Rius, destaca que el nomenament l’han fet els tècnics de la diputació: “Han sido los técnicos de la casa. Han realizado informes extensos”. (De què em sona això de descarregar responsabilitats sobre els funcionaris?). A més, el diari diu que “Rius se excusó y reconoció que la celeridad con la que se ha acometido el proceso ha impedido que se formase una comisión de expertos, pero matizó que se ha revisado el currículum de todos los participantes y se ha escogido al más apropiado” “Hemos avanzado respecto a épocas pretéritas” va resumir el diputat, que tanmateix va reconéixer que havien suggerit a Vicent Flor que es presentara al concurs! (A mi no. Snif!)
El 4 de gener m’arriba a casa la primera comunicació de la Diputació de València, firmada per Roberto Jaramillo, diputat de Transparència. Em diu que el meu escrit de 14 de desembre (¡!) ha estat rebut i tramés al diputat José Ruiz (PSPV), responsable de l’àrea d’Administració General i Transparència. Res més.
El 8 de gener m’arriba una carta certificada, ara firmada per Salvador Duart, cap de servei de Personal de la Diputació, en resposta al meu escrit del 23 de desembre. Manifesta, entre altres coses, que la demora del procés ha estat produïda per l’anàlisi “en profunditat” dels CV dels aspirants. Quant als criteris de baremació, es limita a dir que són els publicats en la convocatòria (no n’hi ha!) i que, finalment, jo els vaig acceptar de facto, ja que no vaig impugnar la convocatòria de les bases!!!
El dia 15 de gener presente al Registre de la Diputació un recurs contra la meua exclusió del concurs de mèrits i la petició que es torne a fer la valoració, atés que reunisc tots els requisits i mèrits. Avui és el dia que no he rebut resposta.
Collons, els de la transparència!!! El paripé que ha envoltat la designació del director de la IAM fa molta vergonya aliena. Bàsicament, perquè no calia. No calia un empastre de tanta envergadura, no calia humiliar la vintena de candidats que com jo, corazón de buen alma, vam fer de palmeros d’una pallassada semblant. Repetisc: les autoritats podrien haver fet un nomenament directe, i ningú no hi hauria oposat cap objecció. Estaven en el seu dret. La Diputació de València ha fet servir un concurs públic per a portar a cap un acte de nepotisme autoritari, cosa que em resulta més dolorós per la meua proximitat ideològica amb unes sigles que no es mereixen dirigents tan mediocres.
El pròxim pas, l’últim, seria presentar un Recurs Contenciós Administratiu contra l’acte de la Diputació. Però no ho faré. Em costaria uns centenars –o milers– d’euros, i com acabem de veure en el cas del recurs presentat i guanyat per Compromís pel nomenament d’Alejandro Reig com a Director General de RTVV, la justícia acaba tirant sal a la ferida admetent, dos anys després, la il·legalitat del nomenament “pero no las actuaciones que se derivan de ello”. Poca confiança, ja seria tindre’n!
En fi, els lectors de Kafka sabem que la lluita del ciutadà enfront del poder institucional és molt desigual i incerta. Em resistisc a pensar –encara no, encara els vull concedir el meu crèdit!– que alguns càrrecs dels tres partits involucrats en l’empastre que denuncie ací han interioritzat molt prompte alguns tics autoritaris (“eso lo decidían los funcionarios”, “si tienes alguna queja nos veremos en los tribunales”, etc…). Vull pensar que la seua repetida defensa de la transparència i la meritocràcia és sincera, i que el lamentable espectacle, del que he format part malgré moi, és un pecat de joventut, una mostra d’arrogància vinculada a l’eufòria de la victòria recent.
Dues consideracions finals. Una: desautoritze des d’ací el PP a utilizar el meu nom en la seua oposició als nous governants. Una cosa és fiscalitzar i denunciar les conductes antidemocràtiques de partits democràtics, i una altra de ben diferent caure a les mans de la màfia pepera. I l’altra: si la legitimitat del nomenament del director gerent de la IAM ha resultat danyada, la culpa no és de Vicent Flor, que quede clar! Pel compte que ens té a tots, li desitge molts encerts i una gestió exitosa.
