L’1 d’abril de 1933, els nazis van pintar l’estrela de David i la paraula “Jueu”, als comerços dels jueus d’Alemanya. I el juliol passat, els jihadistes de l’Iraq van pintar en roig, l’equivalent a la lletra “N”, de natzaré o cristià, a les casses dels cristians de Mosul, davant la indiferència i el silenci d’Occident. D’aquesta manera s’estan eliminant, en ple segle XXI, els cristians d’Iraq, presents en aquest país des dels inicis del cristianisme, molt abans que s’hi establiren els musulmans. Més de 100000 cristians han estat desposseïts dels seus béns i expulsats del Califat Islàmic. Cristians que han estat crucificats o decapitats. Cristians que són abandonats al desert, sense aigua ni aliments, perquè acaben morint de set i de fam. mentre Europa calla!!
Dels 1,5 milions de cristians que hi havia a l’Iraq el 2003, quan el Sr. Aznar i els seus “col·legues” van atacar aquest país amb la mentida de l’existència d’armes de destrucció massives, els cristians han quedat reduïts a menys de 400000.
És una vergonya que estiguem assistint a un genocidi davant el silenci del món civilitzat i que només el papa Francesc haja apel·lat a la raó i al diàleg per acabar amb aquest extermini dels cristians.
El P. Manel Nin, monjo de Montserrat i Rector del Col·legi Grec de Roma, m’enviava un article seu (El martiri de la indiferència) on es feia ressò de la crida angoixada del Patriarca Siri Catòlic Josep III Younan, que denunciava la destrucció d’esglésies, seus episcopals, parròquies. El Patriarca Josep deia: “El nostre arquebisbat a Mosul ha estat cremat totalment, amb els manuscrits i la biblioteca. I ja han amenaçat que, si no es converteixen a l’Islam, tots els cristians seran morts”. Per això el Patriarca s’exclamava així: “És una vergonya per la comunitat internacional”.
El professor Joan Francesc Mira el mes d’agost va escriure un article (La destrucció dels cristians) sobre la tragèdia dels cristians d’Iraq i el genocidi que viu aquest poble.
Iraq, Síria, Palestina, i tot el Pròxim Orient viu aquest drama d’uns germans en la fe, perseguits i assassinats. I ja són centenars els cristians que han estat assassinats i en són moltes més els que s’han vist obligats a fugir del propi país.
I malgrat que la Declaració Universal dels Drets Humans defensa el dret a la llibertat (art 1) a la vida (3) i a la llibertat de pensament, de consciència i de religió, així com a manifestar públicament aquests drets (18) desgraciadament, al segle XXI aquests drets són conculcats. Les minories cristianes dels països de majoria musulmana es veuen perseguides o expulsades.
En un informe de la revista Der Spiegel, s’afirma que els cristians són el grup religiós més perseguit, des de Corea del Nord a Iran i des d’Aràbia Saudita, Afganistan o Somàlia….
I amb aquestes massacres, quina és la resposta del món occidental? Només el silenci? Som molts els qui ens sorprenem d’un món “civilitzat” que calla davant d’aquests assassinats. On són les manifestacions de protesta? Per què no hi ha una denúncia davant d’aquests atemptats contra la vida i la llibertat d’expressió?
I amb tot, “el món no ha estat creat per a ser un cementeri”, com deia el papa Joan XXIII, sinó per a viure en la fraternitat, en la justícia, en la llibertat, en el respecte dels uns als altres! Només així s’aconseguirà la pau, perquè com ha dit el papa Francesc, la violència mai no porta la pau.
Amb l’atemptat islamista a la revista “Charlie Hebdo” ha passat com amb l’epidèmia d’Ebola. Mentre els morts per l’epidèmia eren a l’Àfrica o els cristians perseguits eren a Síria i a Iraq, ningú no ha fet res. Ara que, tant el virus de l’Ebola com la violència terrorista ha arribat a Europa, la cosa ha canviat. A vore si es nota l’interès del món Occidental per acabar tant amb el virus de l’Ebola, estiga on estiga, com també amb la violència islamista.
