Els paranyers no tenen límits. I com no hi ha processos judicials per a inhabilitar els infractors, segueixen fidels a les tècniques per enviscar, embolicar, atrapar i fer mal. Tant s’hi val que es tracte de pardalets com de ciutadans. Serafín Castellano és un paranyer confés, però no convicte. Tot arribarà, excepte la revelació divina sobre el com i el per què un subjecte com aquest ha arribat a ser conseller a diversos governs de la Generalitat. Ja es veu que la mitjana fa por, però l’arribada i supervivència del paranyer, fins i tot a un sidral indefinible com el govern valencià, ja forma part dels grans enigmes de la humanitat. Conseqüent amb el nivell, Serafín ens anuncia un referèndum per al mateix dia de les eleccions al Parlament Europeu, l’any que ve. Cal suposar que això ja ho hauran parlat amb els que manen, tot i que a aquestes alçades del despropòsit vés a saber… I a què hauríem de dir sí o no?: a la rebaixa del nombre de diputats a elegir per a les Corts Valencianes… suposant que el colp d’estat financer no va més enllà i efectivament es convoquen eleccions autonòmiques.
El parany, ja ho saben, és una pràctica prohibida per la normativa europea. Es tracta d’una tècnica bastant cruenta per a capturar algunes espècies d’aus, amb un resultat letal per a qualsevol pardal que resulte enviscat, i devastador per a moltes espècies. El parany, ja dic, està prohibit per la Unió Europea. Com ja acostuma a passar, tot i les advertències del ministre Wert a la Generalitat de Catalunya perquè faça complir les envestides judicials contra la immersió lingüística –“las sentencias hay que cumplirlas”, deia el destroyer educatiu-, el costum és que la dreta sol passar-se tota classe de sentències i normatives per baix cama. L’extensa llista d’imputats, de condemnats i dels que no tardaran a engreixar la nòmina patibulària il·lustra la magnitud de la rebel·lia que es cultiva al si del PP davant la legislació vigent. I quan la cosa s’hi torça fins a extrems impossibles, sempre queda el recurs d’acomodar la llei al caprici de qui mana, encara que només es tracte d’un criat entestat a fer-nos creure que és l’amo. Heus ací el decret acabat de parir, a petició de part, perquè qualsevol banquer ¡amb antecedents penals! puga continuar fent-ne de les seues. El govern de Rajoy –suposant que Rajoy no siga un invent cibernètic que de tant en tant connecten a una televisió de plasma-, sempre submís a la banca, no li abellia incomodar Alfredo Sáenz, l’actual vicepresident i conseller delegat del Banc Santander. Sáenz l’havien condemnat per alguna mala jugada quan presidia Banesto, però el ¿socialista? Rodríguez Zapatero el va indultar. Més endavant el Tribunal Suprem va anul·lar parcialment l’indult, tot i mantenir els antecedents penals que, arribat el cas, li impedien ostentar segons quines responsabilitats. Fet i fet, el govern de Rajoy acaba d’elevar la travessa, modificant la legislació vigent perquè la delinqüència financera no haja de patir cap dolor de cap produït per un Codi Penal que a cada dia que passa invalida el vers segons el qual la justícia és igual per a tots. Puja ací dalt i veuràs Picanya.
Serafín, el paranyer, sap que sense la complicitat d’una part de l’oposició, aquesta nova cortina de fum passarà a engrandir el catàleg d’extravagàncies de la política valenciana, o com vullguen dir-li. Alhora, fa evidents les misèries del govern valencià i del PP indígena per a revalidar la majoria absoluta que els ha garantit 18 anys de saqueig. Ni rebaixant el planter sembla que els surten els números. Caldrà un parany més gran per a enviscar tant de damnificat. En lloc de referèndum, podrien fer coincidir la jornada per anticipar les eleccions autonòmiques. La fi dels paranyers.
