La Sra. Consuelo Madrigal, Fiscal General de l’Estat, en el seu discurs, el passat dia 6, durant l’obertura de l’any judicial, va apostar per combatre el “desafiament a l’estat de dret”, i també l’independentisme. En presència del rei, la Sra. Madrigal va afirmar que en democràcia “no hi ha més legitimitat que la que es fonamenta en la Constitució”. Fins i tot es va atrevir a dir que el que “allibera els ciutadans” no és “la llibertat, sinó la llei”! És evident, com li ha recordat l’amic Vicent Partal, que si la llei està per damunt de la llibertat, amb aquest argument mai no s’hauria pogut passar dels franquistes “Principios Fundamentales del Movimiento”, a la Constitució que tant defensa la Sra. Madrigal. I és que aquells “Principios” impedien qualsevol reforma democràtica, ja que amb ells, el dictador deixava l’Estat “atado y bien atado”. I malgrat que la llei impedia qualsevol canvi, aquest es va produir, i d’aquesta manera, alterant la llei, és a dir, no fent cas de la llei, van ser possibles unes eleccions el juny de 1977 i abans, la legalització dels partits polítics, prohibits expressament pels “Principios”.
Per la seua part la Sra. Nicola Sturgeon, primera ministra d’Escòcia, fa uns dies, en la seua compareixença al Parlament d’Edimburg, proposà preparar la legislació per fer un nou referèndum d’independència en relació al Regne Unit. Cal dir que a diferència de les amenaces de la Fiscal General de l’Estat espanyol, al Regne Unit de la Gran Bretanya no hi ha hagut (com tampoc no va passar fa dos anys) cap sisme, ni cap daltabaix, ni cap amenaça a la Sra. Sturgeon, pel fet de presentar aquesta nova proposta de referèndum independència d’Escòcia. Però és evident que el Regne d’Espanya no té res a vore amb el Regne Unit de la Gran Bretanya. Ni el Sr. Rajoy no es pot comparar amb la Sra. Theresa May o amb el Sr. David Cameron. I és que, el que a la Gran Bretanya és un exercici de llibertat, a Espanya és un “desafiament a l’Estat de dret”!
La Sra. Madrigal hauria de tindre presents les paraules de Barak Obama, plenes de sentit comú: “Gràcies als que van fer la marxa pels drets civils, els EUA són hui més lliures”. I també aquestes: “Hui recordem que la llibertat no ens és donada, sinó que és guanyada amb lluita i disciplina, amb persistència i fe”. O aquestes altres: “El camí és llarg però arribarem al final, ensopegarem, però ens tornarem a alçar”. I és que les lleis de l’Apartheid negaven als negres els drets que els pertocava com a persones. Però aquells negres, pràcticament esclaus en ple segle XX, es van negar a acatar i a complir unes lleis injustes, i d’aquesta manera es va aconseguir la llibertat. Per damunt del que deia la llei.
La primera ministra escocesa
I és que cal recordar que, com molt bé deia el poeta Antonio Machado, “en España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa”.
