Segona reflexió del dia. La senyora Isabel Bonig, dirigent del PP encara per imputar –tranquil·la, que tot arribarà-, planteja a la jerarquia del seu partit, la que encara no ha peregrinat cap als jutjats d’instrucció ni a cap sala de l’Audiència, un congrés extraordinari per a refundar la quadrilla valenciana. Això comporta un risc evident. Al ritme que van les imputacions, ningú no pot assegurar que demà o despús-demà s’hi veurà lliure d’algun procés en marxa o per esclatar. La dissolució de la cèl·lula valenciana fa pensar als més optimistes que ha sigut l’eixida cap endavant, a fi d’evitar –o demorar- la possibilitat que la justícia espanyola decideixi actuar amb coherència i il·legalitzar el PP. De fet, l’empresa és única i amb seu social al carrer Génova de Madrid. D’allà emanen les ordres, la instrucció i la nomenclatura per al districte central i les perifèries o sucursals autoritzades. El PP, com assenyala el senador Mulet, és una organització criminal. Encara que actuen sota el paraigua institucional i emmascaren el saqueig amb una suposada activitat política. El mapa sumarial hauria de fer caure de la figuera aquells que encara no han caigut –o no volen caure- en el compte. Incloent els que no tindrien cap escrúpol a deixar independentistes fora de la llei, però s’acovarden davant la perspectiva de prescindir dels socis en tantes iniciatives compartides. Això que anomenen qüestions d’estat. En qualsevol cas, atès que la senyora Bonig, encara en llibertat, desitja canviar-li el nom a la confraria local, podria donar-li un flaire més modernet i posat al dia, quasi d’ong. El que millor li va és CSF. Comissionistes Sense Fronteres. A aquestes alçades ja no es pot canviar el codi genètic. Però li diguen PP o CSF, els votants vius del País Valencià seguiran testimoniant-los l’adhesió inquebrantable. N’hi ha hàbits i tradicions més difícils d’eradicar que el bou embolat.
Primer que res he de remarcar la coincidència amb el senador Carles Mulet, al qual no he tingut el plaer de tractar. És l’únic, l’únic de tota la representació parlamentària amb el reglament del seu costat, que s’ha atrevit a demanar a la Fiscalia –i ho ha fet transcendir- que el PP s’ha d’il·legalitzar d’acord amb la Llei de Partits vigent. El Senat, mentre ningú demostre el contrari, no té cap utilitat. És un aparell al servei de les élites extractives, alhora que fa de comodí per a la partitocràcia. S’ignora a què dedica tanta gent tant de temps i tants recursos malbaratats, però en vora 40 anys d’inutil·litat i d’escarni pressupostari, si descomptem Lluís Maria Xirinacs i potser algun altre que se m’oblida, l’únic que s’ha guanyat un jornal és el senyor Carles Mulet. Ara ja se’n pot tornar a casa, que allà no pinta res i, vist el que s’ha vist, ni la Fiscalia, ni els companys d’escó, ni els de partit o coalició van a seguir-li el joc. El Senat és sagrat. Sense dubte que a la bombonera li buscaran una justificació en la nova Transició de la Senyoreta Pepi’s que es prepara. Però m’hi jugue un esmorzar que des de la vella política fins a la versió més promiscua de la nova, tan paregudes, tothom farà pinya per a mantenir aquell cementeri d’elefants per a emmagatzemar polítics a temperatura controlada, a fi d’evitar la lògica descomposició. I deu proveirà.
