Aquesta xicoteta illa, que es troba més a prop d’Àfrica que de la península italiana, viu cada dia el drama dels refugiats. Només cal recordar el naufragi del 3 d’octubre de 2013, amb més de 360 víctimes mortals. Va ser per denunciar l’escàndol que va suposar la mort innocent d’aquestes persones, que l’alcaldessa Nicoli va voler que en el funeral, els 360 taüts foren ben visibles. Per això fa uns dies l’alcaldessa es lamentava amargament, pel fet que “el cementeri de Lampedusa no té més espai”. Degut a això, el passat 5, els 30 morts que van ser rescatats no els van poder enterrar a Lampedusa, sinó que els van portar a Sicília. Cal recordar, per altra part, que en aquest any, a Sicília ja han arribat 140000 refugiats.
Però quants morts hi ha hagut que no han estat trobats i que no han estat enterrats? Segons Giuseppina Nicoli, “al fons del mar hi ha 30000 cadàvers, però segur que en són més”. Aquesta dona cada dia veu arribar a la costa de Lampedusa persones que busquen una vida millor, mentre Europa els tanca les portes i els cors. I és que el drama d’aquests refugiats que fugen de la fam i de la guerra, davant la indiferència del món “civilitzat”, s’agreuja cada dia. A més del perill de creuar el Mediterrani en condicions inhumanes, el dolor d’aquests immigrants es veu augmentat pels diners que han de pagar a les màfies (entre 500 i 1000 dòlars) que els transporten en barcasses més que insegures.
L’alcaldessa Nicoli veu amb impotència la situació dels refugiats que “arriben en barques o embarcacions de goma que poden portar com a màxim 20 persones, però que van carregades amb 120 persones”. Per a Giuseppina Nicoli, com també per al papa Francesc, la solució a aquest drama està en “canviar la política d’asil”, ja que “si una persona demana ajuda, ha de tindre el dret d’asil”.
Aquest problema l’han de solucionar els governs, que haurien “d’aturar la venda d’armes als països en guerra”, ja que com diu l’alcaldessa de Lampedusa, “les guerres generen els pròfugs”. I pel contrari, el que passa és que els governs, també l’espanyol, sense cap mena d’escrúpols, fan de la venda d’armes (que són les causants de tantes morts) un negoci indecent i tacat de sang. Com diu l’alcaldessa Nicoli, també “ha d’acabar la depredació de les riqueses naturals d’aquells països” que estem empobrint per l’avarícia del Primer Món. I és que “som nosaltres que els hem empès a fugir, però alhora alcem murs perquè no vinguen”.
El papa Bergoglio que va anar a Lampedusa l’octubre de 2013 per mostrar la seua solidaritat amb els refugiats, ha denunciat diverses vegades la situació dels immigrats “morts en el mar per eixes barques que en lloc d’haver estat un camí d’esperança, ha estat un camí de mort”. Per això el papa ha demanat als governants i als legisladors i “a tota la comunitat internacional”, que facen el possible per “considerar la realitat de les persones forçosament desarrelades, amb iniciatives eficaces per defendre la dignitat d’aquestes persones i millorar la seua qualitat de vida”. És, precisament, degut a la valentia del papa per denunciar el drama dels refugiats, que l’alcaldessa Nicoli l’ha definit com “un dels més grans i lúcids estadistes del nostre món”.
El govern del Sr. Rajoy, (que fins l’abril d’enguany havia acollit 18 refugiats!) insensible a aquest drama, està més preocupat en continuar assegurant els seus privilegis i la seua continuïtat en el govern de l’Estat, que en acollir la gent que pateix. I malgrat que el govern de la Generalitat del País Valencià està a punt per a rebre aquestes persones, el govern de Madrid continua ignorant el sofriment dels qui fugen de la mort, de la fam i de la guerra. Per això el govern del Sr. Rajoy, amb ministres que es diuen catòlics, haurà de sentir la pregunta que Déu va fer a Caín després que matara Abel: “on és el teu germà?” (Gn 4:9).
I mentrestant, i per a vergonya nostra, ¿hauran d’ampliar el cementeri de Lampedusa per enterrar aquells que naufraguen al Mare Mortum?
