Carta als Reis d’Orient

Benvolguts Reis: l’inici d’un altre any sempre ens porta l’alegria de la vostra presència!! Per sort, cada any comença amb la vostra vinguda, en la nit meravellosa del 5 de gener. Una nit on els ulls dels xiquets brillen d’una manera especial. És la nit dels somnis, de l’esperança, de la il·lusió.

Voldria que enguany ens portàreu unes caixes ben grosses de solidaritat. Solidaritat amb els més desvalguts, amb els més dèbils de la nostra societat: els ancians, els malalts, els immigrants, les famílies que trauen de casa uns bancs sense ànima ni consciència!

Voldria també que portàreu als polítics l’obsessió per la justícia, per acabar amb el frau i la corrupció. I que amb el seu treball, feren possible una societat més humana, més amable, més lliure. Que els nostres polítics opten, decididament, per la lluita contra la cursa armamentística i la despesa militar i que els diners que es gasten en armes, s’utilitzen per a fer hospitals, escoles i zones verdes.

Porteu també a la nostra societat una més gran sensibilitat ecològica, per protegir el medi ambient i per fer del nostre món, un planeta sense tants fums ni contaminació.

Porteu també unes grans caixes de llibertat per als pobles i les cultures oprimides. Feu que la nostra llengua i la nostra cultura, siga estimada i respectada, sobretot per l’Església, que, incomprensiblement, continua marginant el valencià.

Doneu als banquers una ànima nova i un cor sensible al patiment de tanta gent! Que puguen descobrir que els diners no ho són tot en la vida!

Doneu també uns ulls i un cor nou a aquells que s’aprofiten dels altres, que xafen els dèbils, que viuen amb sous escandalosos i pensions milionàries, insensibles al dolor del nostre món.

Que els Reis ens porten la dignitat de sentir-nos valencians

Porteu la il·lusió als qui l’han perduda, l’esperança als desesperats, l’alegria als ancians i als jóvens. Porteu també noves forces als qui estan cansats. I doneu als jóvens que busquen treball, la força per a no desanimar-se i continuar lluitant per un món més just.

Porteu-nos un desig ferm de pau, per tal d’acabar amb les guerres, la violència de gènere, el terrorisme i les dictadures. Porteu-nos també unes caixes ben grosses de diàleg, que facilite la convivència i la concòrdia entre pobles, cultures i religions. I esborreu dels nostres cors la intolerància i el fonamentalisme.

Porteu també, Majestats, una nova manera de fer política. Que el bé dels ciutadans siga la prioritat dels nostres governants. Que els nostres polítics no facen trampes, ni es moguen amb enganys ni mentides. Que juguen net i que no s’entretinguen insultant-se els uns als altres. I també, feu que els nostres governants ens deixen vore TV3 i que puguem tornar a sintonitzar RTVV! Que s’acaben les prohibicions i les censures, per part d’un PP obsessionat a asfixiar la llibertat d’expressió!!!!!

Porteu als nostres mestres força i coratge per a no desanimar-se, davant els obstacles del ministre Wert, perquè puguen continuar transmetent els valors que ens humanitzen i que ens ajuden a créixer com a persones.

Porteu als llauradors esperança i fe en el futur. Ells que treballen de sol a sol, que llauren la terra amb la seua fatiga i la seua suor, que són capaços de vendre les clemenules per quatre cèntims, mentre veuen que els intermediaris es fan d’or!

Porteu a l’Església la passió per l’Evangeli sense additius, conservants o colorants! La passió per anunciar el Regne, que és sempre buscar la felicitat dels hòmens i de les dones.

Porteu-nos també una caixa ben grossa de coratge i d’esperança, per a construir una Església més lliure i més valenciana, desenganxada del poder i capaç de denunciar els abusos i les retallades immorals, que el PP fa amb els més dèbils. Una Església que siga valenta i que sense por, sàpiga denunciar també, la immoralitat del PP en el tancament dels repetidors de TV3 i en la mort de RTVV!!!

Porteu-nos també més ganes de treballar per un País Valencià lliure, on la nostra llengua siga reconeguda i valorada! I feu que els qui ens governen, no ens prenguen més el pèl, dient que “necessitamos una nueva financiación”, però després es mostren submisos amb el poder de Madrid!

I als amics de La Veu del País Valencià, a Moisès, Joanjo i Lola i a tots els altres, porteu-los unes caixes ban grans de coratge, de valentia i d’il·lusió, per tal que, malgrat les dificultats, no es desanimen mai, i puguen continuar aquest projecte de llibertat que és La Veu.

Majestats: fa 2000 anys vau trobar Déu, “amagat” en l’Infant del pessebre. un Déu que està de la part dels vençuts, dels oprimits, dels qui no compten per a ningú! Un Déu que (com diu el teòleg Joseba Andoni Pagola) “no poden trobar els qui viuen instal·lats en el poder o tancats en la seguretat religiosa”. Per això, quan passeu pels nostres pobles i viles, deixeu-nos l’audàcia de l’esperança i el coratge de la justícia, per tal de lluitar per un món més humà!!