No cal vore El sopar dels idiotes, per a intuir com de perillós pot resultar tocar-li els ous a un inspector d’hisenda. El primer dia del judici, el defensor de Fabra i superadvocat Javier Boix, salvador fa dos anys del protobeat Francisco Camps, va intentar recusar els tècnics de l’Agència Tributària que han analitzat els comptes de l’excapo del PP castellonenc per parcialitat, o més abstrusament, per manca d’imparcialitat.

Ahir, el tribunal va sotmetre estos temibles funcionaris a una mena d’acarament amb els perits de la defensa amb catastròfics resultats. Perquè, més enllà que xifraren en 17 mil els moviments bancaris i demostraren que Fabra i esposa van ingressar en 85 comptes diferents alguns dinerets més dels que poden justificar, van deixar ben claret que l’avi de l’aeroport té un seriós problema amb el joc, en concret amb els casinos. O, almenys això es pensaven ells.

El més actiu fou Conrado Caviró, inspector adscrit a la unitat de suport a la fiscalia. Estava molt mosca per l’extravagant intent del perit fabrista de justificar ingressos amb càrrecs de les hiperactives targetes de crèdit del factòtum provincial. I hi agafà carrereta tot advertint que el que anava a detallar era “processalment irrellevant” , que afectava “la intimitat de la persona” i que, en tot cas, “el contribuent fa amb els seus diners el que considera oportú”. Però com que la llebre l’havia alçat Juan Alberto Marco Granell, l’expert de la defensa de Fabra, l’inspector Caviró la va agafar de les orelles i en procedí a la dissecció.

D’esta manera ens assabentàrem que entre 1999 i 2004, Carlos Fabra es va jugar als casinos “nacionals i estrangers” un total de 648 mil euros. Tornà a ingressar-ne 161 mil. Les pèrdues ascendiren, doncs, a 486 mil. Caviró es relaxà a l’hora de traure’n la mitjana: “80 mil i escaig per any”. Malgrat que l’advocat de l’acció popular l’animava a esplaiar-se amb els detalls, el president del tribunal només va deixar que esmentara un dels casinos. El de Marbella.

Si ampliem el detall, tot plegat ens ix a una mitjana de 6.750 euros al mes. Cal destacar, com va fer ahir Caviró que els càrrecs de la targeta per als casinos “eren mensuals”, d’entre sis i nou mil cada vegada. Per tant, Fabra acudia als casinos amb puntualitat britànica i amb una quantitat de fitxes limitada. No hi consta que mai haja sigut insolvent. Tot fa pensar, doncs, que s’ho podia permetre.

El fet que el que es va gastar a la ruleta o al Black Jack siga més o menys el mateix que guanyà de president de la Diputació, indica que havia de tindre uns altres ingressos. Doncs bé. Segons les dades conegudes ahir, el matrimoni Fabra va guanyar durant eixos sis anys 9,5 milions perfectament justificats. Els maleïts doblers que els poden conduir a presó són els 3,2 milions restants.

En conclusió. Què són 81 mil euros si eixe any has guanyat, 2,1 milions? El solt de la butxaca. El 3,85% dels ingressos matrimonials exactament. Jo, en tabac, ja me’n gaste més.

Comparteix

Icona de pantalla completa