És a l’Arxiu Municipal d’aquesta vila, on hi ha el pergamí original, amb el “segell penjant”, com ho recull el professor Pere-Enric Barreda, al seu llibre, “Les Cartes de Població del Maestrat”, obra editada pel Centre d’Estudis del Maestrat. Aquest interessant treball del professor Barreda, (publicat el 2010) agrupa diverses cartes de població d’aquesta comarca septentrional del País Valencià, des d’Albocàsser a Benafigos, Peníscola i Tírig, i des de Sant Jordi, a La Salzadella, Vilanova d’Alcolea, Sant Mateu i Cervera.
La traducció al valencià de la carta de poblament de Benassal, del mossèn valencià, Joaquim Garcia Girona i de Pere-EnricBarreda, ens permet fer-nos càrrec de la situació de Benassal al segle XIII i de la fundació de la vila.
La carta de població comença així: “Sàbien tots que, nós, Balasc d’Alagó, per nós i tots els nostres successors, amb la present escriptura per sempre valedora, us donem per poblar a vós, Berenguer de Carratalà, una heretat nostra que és en terme de Culla, que es diu Benassal”. La carta especifica que Berenguer de Carratalà i els seus successors, reben “molins, molinars i llocs aptes per a fer molins amb totes les dites coses”.
Els pobladors i habitants i els “successors vostres, sigueu poblats a Benassal segons els bons furs, usos i costums de Saragossa”, per tal de poder ser “francs, lliures i immunes a tot mal ús, fur i costum, i aliens per complet a tot altre servei no degut”.
En l’atorgament de la carta de població, Balasc d’Alagó prometia “en fe de Déu i amb la nostra lleialtat”, que si els repobladors eren “bons i fidels i lleials vassalls nostres”, serien “custodiats, defensats i mantinguts”. Així ho establia Balasc d’Alagó, per “aquesta carta confirmada per la garantia del nostre segell penjant”.
Per la seua part, Berenguer Carratalà afirmava, “per mi i per tots els pobladors i habitants de dit lloc i per tots els nostres successors, prometem i concordem de bona fe i sense engany que serem bons i fidels i lleials vassalls en tot a vós, en Belasc d’Alagó i als vostres successors i que observarem en tot els votres drets, domini i fidelitat, segons dalt s’ha dit”.
En presència de diversos testimonis, com Romeu, capellà de Morella o Alegre, justícia de Morella, va ser “Feta la carta el dia 3 del mes de gener de l’any 1239”, ahir va fer 775 anys.
Benassal ha estat una vila molt lligada a la meua infància, degut a que durant l’estiu, acostumava a passar uns dies, amb els meus pares i les meua germana major (la menuda encara no havia nascut) en aquest poble de l’Alt Maestrat, al nord del País Valencià. Un poble amb gent noble i oberta, que acollia amb afecte aquella família que venia de la Ribera Alta. Recorde que a Benassal, mon pare ens parlava de Carles Salvador, mestre d’aquesta vila de 1916 a 1934, i capdavanter en la recuperació de la nostra llengua. És per això que en aquest poble hi ha, des del 2002, la Fundació Carles Salvador, que custodia el llegat del mestre de Benassal.
Els 775 anys d’història de Benassal, des de la seua Carta de Població, ens parlen d’una llarg camí, de dones i d’hòmens que al llarg de la història han estat fidels als principis fundacionals d’aquesta vila de l’Alt Maestrat, que el passat dia 3 va celebrar la seua data fundacional com a poble.
El treball, “Les Cartes de Població del Maestrat”, de Pere-Enric Barreda, (que recomane!!) ens acosta a la realitat de les fundacions d’aquells pobles valencians, dels quals tots nosaltres som hereus!
