Fa uns dies, l’1 de setembre, vam conèixer el missatge que el papa Francesc ens ha adreçat amb motiu de la Jornada Mundial de Pregària per la Creació. En aquest text, summament interessant, el papa ens urgeix a ser, amb sol·licitud, “custodis de la creació”, tan maltractada pels hòmens. He llegit amb interès aquest missatge del papa que m’ha agradat molt, i he pensat escriure-li, fent una “adaptació” del text del papa, canviant allò que fa referència a la creació i al medi ambient, per la situació del valencià a l’Església.
El papa en aquest text fa una “acció de gràcies per la meravellosa obra que ell ens ha confiat”. Els cristians valencians també donem gràcies a Déu per la nostra llengua, el valencià, que des del segle XIII, amb la reconquesta del bon rei Jaume I, ha arribat fins a nosaltres, malgrat que l’Església Valenciana, en els últims segles, ni l’ha protegit ni l’ha estimat, a diferència del que ha passat amb el castellà.
En el seu missatge, el papa ens mostra la seua preocupació “pel futur del nostre planeta” i ens exhorta a “la justícia ambiental, la sol·licitud pels pobres i el compromís responsable amb la societat”. A mi també m’agradaria que en el ministeri episcopal que començà el dissabte passat, vostè tinguera una especial preocupació pel futur de la nostra llengua al si de l’Església, per així promoure una justícia amb el valencià, manifestada amb la seua sol·licitud per la llengua de Sant Vicent Ferrer i de la Beata Pepa Naval. Tant de bo, per mitjà del seu ministeri, finalment siga possible un compromís de l’Església amb el valencià.
Si el papa ens demana “demostrar misericòrdia amb la nostra casa, la terra”, també vostè, amb la resta dels bisbes del País Valencià, hauria de demostrar misericòrdia pel valencià, tants anys menyspreat i arraconat al si de l’Església, per així recuperar-lo i utilitzar-lo amb normalitat a les celebracions litúrgiques.
I si el papa Francesc denuncia en aquest text la “devastació del medi ambient”, que ha fet que la terra s’haja convertit “en una superfície contaminada”, també vostè, amb valentia, hauria de denunciar la devastació que la jerarquia valenciana ha fet de la nostra llengua.
El papa fa una crida a “no rendir-nos ni ser indiferents” davant la “pèrdua de biodiversitat i la destrucció dels ecosistemes, provocats pels nostres comportaments irresponsables i egoistes”. Crec que pel que fa al País Valencià, també vostè hauria de denunciar la pèrdua de la nostra llengua al si de l’Església, provocada per la indiferència de la jerarquia valenciana, que amb un comportament irresponsable ha menyspreat, des de fa segles, el valencià. Per això en el seu text, el papa ens crida a “una conversió interior” i a “buscar la misericòrdia de Déu pels pecats comesos contra la creació”. No cal dir que l’Església Valenciana també hauria d’iniciar una conversió interior per reparar els pecats comesos contra la llengua del nostre País. Perquè si el papa Francesc ens demana “una conversió ecològica”, els bisbes i els preveres valencians (i també les religioses) haurien de buscar una conversió lingüística, per reparar el mal que han fet des de segles contra el valencià.
Finalment, si el papa Francesc fa una crida a “respectar escrupolosament el manament de preservar la creació de qualsevol mal”, també els bisbes i els capellans valencians haurien de preservar escrupolosament la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i l’Estatut d’Autonomia, que demana la protecció i la defensa de la nostra llengua. I de la mateixa manera que el papa ens demana en el seu missatge, “rescatar els abandonats i els oblidats d’aquesta terra”, els bisbes valencians tenen el deure de rescatar i valorar els preveres que, fidels a la llengua, i sense comptar amb la benedicció dels nostres pastors, utilitzen el valencià a la litúrgia, malgrat les dificultats i la falta de recolzament que tenen. També els bisbes haurien de rescatar aquells cristians que volem ser cristians sense deixar de ser valencians. Perquè desgraciadament, al País Valencià sembla que per ser cristians hàgem de deixar de ser valencians, sentint-nos com ens sentim, obligats a deixar la nostra llengua a la porta dels temples.
Bisbe Arturo: freqüentment l’Església ha estat transmissora de cultura. Però al País Valencià l’Església, des de fa segles, s’ha posicionat contra la llengua i la cultura dels valencians, marginant i menyspreant el valencià. Si el papa Francesc ens demana en el seu missatge preservar la creació i defensar el medi ambient, ¿per què l’Església Valenciana no fa el mateix en relació a la llengua i a la cultura del País Valencià?
Pregue a la Mare de Déu del Puig, patrona de l’Antic Regne de València i a Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, perquè, amb valentia, en el seu ministeri episcopal de servei a l’Evangeli, vostè siga un defensor i un propagador al si de la nostra Església, de la llengua de Sant Vicent Ferrer. Amén.
