Aquestes paraules del profeta Habacuc (2:9) mostren d’una manera ben clara l’esperit bíblic que condemna el frau, la mentida i la corrupció! També el llibre de Samuel condemna aquells que idolatren les riqueses: “
Es deixaven corrompre per afany de diners” (1S 8:3). I és que tant en la política com en les finances, sempre han proliferat els casos de despotisme, que han tacat la credibilitat democràtica d’alguns polítics i empresaris. I no cal recordar la llarga llista de casos de corrupció, amb l’abús de poder (amb l’objectiu d’un enriquiment personal il·lícit) que ens avergonyeix com a ciutadans. Regals de luxe, diners negres en paradisos fiscals, transcripcions policials de converses frívoles plenes de menyspreu per la dona (“
todos estaban en pelotas cada uno con una tia”), festes sexuals (al més pur estil berlusconià) per afavorir les relacions personals i empresarials sobre PAIs, mentides, especulacions urbanístiques ….
Un dels escàndols financers que es jutja aquests dies és el de les targetes opaques de Caja Madrid. Finalment, el passat dia 26 s’inicià el judici, on la fiscalia acusa d’apropiació indeguda a 65 exdirectius d’aquesta entitat i de Bankia, entre ells els Srs. Rodrigo Rato i Miguel Blesa, per la malversació de 12 milions d’euros gastats en roba, viatges, botigues de llenceria, flors o dinars. Una autèntica vergonya! I una vergonya també que J. Mª Aznar qualificara R. Rato com el “mejor ministro de Economia y de Hacienda de la democracia espanyola”. O vergonya els elogis de M. Rajoy y de Mª Dolores de Cospedal al mateix Rato.
La Bíblia sempre ha estat per als cristians una norma de vida. Un espill on poder contrastar les nostres actituds i els nostres actes. La Paraula de Déu urgeix els cristians a la justícia i a la rectitud de vida, i per això l’Escriptura lloa “
el qui viu d’acord amb la veritat” (Ps 25:3), “
el qui es comporta amb justícia, els qui no accepten els guanys abusius i no es deixen comprar amb regals corromputs” (Is 33:15), els qui porten “
les coses de palau amb honradesa de cor” (Ps 100:2), els “
hòmens de conducta irreprensible” (Ps 118:1) o “
el qui viu honradament i practica la justícia” (Ps 14:2)
Per contra, la Bíblia condemna els qui actuen amb “favors per subornar” (Ps 25:10), els qui “jutgen per suborn, decideixen per un tant i vaticinen per diner” (Mi 3:10-11), els qui “premediten males jugades” (Ps 51:4) i “els hòmens fraudulents” (Ps 100:7) Jesús mateix s’escandalitzava dels fariseus que anaven darrere dels diners: “Vosaltres davant la gent, vos feu passar per hòmens justos, però Déu coneix els vostres cors i detesta aquesta grandesa que els hòmens admiren” (Lc 16:15).
Són alguns polítics i empresaris que s’enriqueixen amb mentides i negocis tèrbols que, per altra banda acaben per descobrir-se! I és que com diu la primera carta a Timoteu, “els qui volen enriquir-se cauen en paranys que enfonsen els hòmens en la ruïna i la perdició, perquè l’arrel de tots els mals és l’afany de diner” (1Tm 6:9). I és que com deia el papa Francesc, “la corrupció és tan addictiva com les drogues”.
La funció pública està necessitada de valors que donen validesa, fortalesa i dignitat a la nostra vida. Perquè si en la política i en les finances només compta la llei del més fort, aleshores vorem disminuir la dignitat de la persona. Per això en una societat amb una manca de valors, cal obrir camins nous perquè els ciutadans puguen recuperar la confiança en els polítics i en els empresaris. Només així, els ciutadans continuaran confiant en aquells que ens representen.
Per altra part, crec que els polítics han de saber que la seua tasca és un servei a la societat. No un premi o un honor! Quina diferència entre l’actitud de Jesús a l’Evangeli en parlar d’aquells que han fet un servei: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure” (Lc 17:10) i la d’algun expresident de la Generalitat que es vanagloriava d’ell mateix, perquè “los valencianos me deben mucho” O entenem la funció pública com un servei (i per tant els ciutadans no deuen res als polítics) o bé res no té sentit! I és que la política s’ha de fer pensant amb el cap, i no pensant amb les vísceres o amb la cartera.
Necessitem polítics i empresaris que creguen en l’honradesa i en el servei desinteressat a la ciutadania. Polítics i empresaris respectuosos i generadors de consens, que creguen en la força del diàleg i de la paraula i que treballen des de l’ètica, allunyats de la crispació, la mentida, la corrupció i la manipulació. Polítics i empresaris honestos i servidors de la col·lectivitat, que lluny de la mediocritat, tornen als ciutadans la il·lusió per la vida pública. Polítics i empresaris que siguen veïns dels seus veïns, que no visquen als núvols, sinó en la proximitat dels barris i ciutats que han de servir. És així com tots els polítics i empresaris haurien d’entendre que el seu servei ha d’estar arrelat en un compromís ètic i social a favor de la ciutadania. Perquè del contrari, queden, com ha dit el papa Francesc, “enfangats en les xarxes de corrupció”, esdevenint així “llops disfressats d’ovelles”.
