A vista d’ocell

Tres cercles concèntrics: el més gran, una fina anella blavosa; l’intermedi, del qual veiem una extensa superfície més bé grisenca, ocupat, seguint també una disposició circular, per una mena de bolets o, si voleu, per diminuts núvols de fong dels que associem amb les explosions nuclears o volcàniques, dibuixats en un peculiar escorç; i el central, verd i amb uns traços lineals negres, ocres i rojos, abstractes, constitueixen la il·lustració amb què Thomas Baldwin pretenia mostrar el que havia contemplat des de la màxima altura que havia assolit en un dels seus viatges en globus, a més de dos mil cinc-cents metres. “L’espectador, que es pot imaginar que es troba en la cistella del ballon, suspès damunt del bell mig de la vista representada, mirant avall l’amfiteatre o el sòl blanc de núvols, i veient la ciutat de Chester com si estiguera totalment desplegada, descobreix que el paisatge de sota presenta un diàmetre limitat, a causa del vapor circumdant, d’una mica menys de dues milles”, apunta respecte a la làmina l’Aeronauta –talment així signa la dedicatòria l’autor- a Airopaidia, un llibre que, ja indica el subtítol, conté la narració d’una excursió en un d’aquests aparells voladors des de la població esmentada el 8 de setembre del 1785.

“Els globus van conformar una nova visió de la terra, totalment inesperada. Hom havia cregut que revelarien els secrets del cel, però la veritat és que van revelar els secrets de la terra”, afirma Richard Holmes a L’edat dels prodigis (2008). Mai abans no s’havien observat els camps, les urbs, els camins, els rius, els boscos…, des d’aquesta posició, i la sorpresa fou extraordinària. Amb tot, el difícil control d’aquests ginys, condicionava molt els avanços, atès que hi havia nombrosos factors aleatoris que influïen en la direcció i el recorregut. Això es palesa en la Vista de la contrada des de Chester fins a Rixton-Moss en què es reflecteix, amb una fina línia plena de girs inesperats i tirabuixons, l’erràtic trajecte de dues hores i dèsset minuts dut a terme per Baldwin sobre el comtat de Lancashire, “perdut pels blaus camps de l’aire”. De fet, segons diu, mai no havia sentit a parlar de Rixton-Moss, un indret rodejat d’una gran forest situat a cinc milles al nord-est de Warrington i a trenta del lloc de partida. Les nuvolades, allà baix, “la bellesa dels meandres serpentejants”, la varietat de colors dels conreus, els traçats urbans, les mansions…, que tant impressionaven els qui s’enlairaven, també devien produir un fort impacte ens els lectors.

Seixanta-dos anys més tard, el 19 de setembre del 1847, Eudald Munné, fill d’un conegut comerciant que llogava carruatges, feia la primera descripció aèria de Barcelona, després d’un vol casual: “Eudalet havia ajudat el gran aeronauta François Arban quan el seu aparell va caure al Poblenou i, com a premi, el va convidar a pujar amb ell a l’endemà”, diu Ròmul Brotons a Més lleugers que l’aire (2012). Malauradament, al cap de dos anys, Arban, com tants altres, va patir un accident i va desaparèixer en la mar mentre participava en una exhibició aerostàtica també a la capital catalana. L’interès per gaudir d’aquesta visió des de l’aire es va popularitzar i, durant l’Exposició Universal de 1888, “es va instal·lar un globus captiu anomenat Espanya, que s’elevava 280 metres”, des del qual vint-mil persones van poder veure la ciutat a vista d’ocell al preu de cinc pessetes. La capacitat de la barqueta era de catorze passatgers i, des de la mateixa, Antonio Esplugas va fer la primera fotografia aèria de tot l’Estat.

Aquesta atracció en què el públic es convertia en espectador del paisatge urbà i el dels voltants, i experimentava l’emoció d’ascendir, ja s’havia posat en marxa a París el 1867 i el 1878, també amb motiu de les Exposicions Universals que s’hi van celebrar. Moltes persones volien accedir a la inigualable visió de la superfície terrestre que fins poc abans estava reservada només a uns quants privilegiats, atrevits aventurers o científics en la majoria de casos, que van intentar traslladar bé amb la paraula, bé amb les imatges, o bé amb la combinació de totes dues, com Baldwin, el que tant els impressionava mentre el ballon errava pel cel a mercè dels vents.