A Compromís se li oblida la llengua en l’Acuerdo del Prado

Cada vegada ho veig més clar: Compromís fora del País Valencià no fa més que errar, va sense rumb i desorientat per un espai que s’ha d’adonar que no els correspon, perquè ja en tenim prou a casa nostra. De fet, a casa nostra els veus anar segurs, en una terra que coneixen i que la fan seua, perquè no ens enganyem, és la seua. Ara, allà a Madrid, cada vegada que volen fer-se visibles és un despropòsit darrere d’un altre. Primer la bicicleta, després la xaranga, que si samarretes…, tot amb el pretext de fer-se visibles. Molt bé, però n’hi ha límit?

Ara, en tot el femer que hi ha amb el pacte per a formar govern a l’Estat espanyol (en tan fàcil que és cedir uns i altres), van i presenten “in extremis” una proposta per a formar govern el que ha anomenat ‘Acuerdo del Prado”, copiant el Pacte del Botànic que tan famosos els ha fet, i que, pareix ser, s’està fent servir com a model per a formar un Govern espanyol “a la valenciana”. Per al pacte compten amb tot Déu que no siga Ciutadans o PP, ben fet, però això sí, fins i tot el líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, ha criticat amb un “no és seriós”, però això sí, agraeix l’esforç de Compromís en una mostra més del nou tarannà de la política de Podemos. Fins i tot els d’IU, que tot els val per a entrar a on siga, no l’han vist molt seriós aquest ‘Acuerdo del Prado’.

Al remat, el text és el que anomenen ells “un acord de mínims” que recull 30 punts fonamentals perquè els partits signants comencen a treballar per a governar un país que ens fa la impressió que va millor des que no està governat. Doncs bé, sabeu quants dels punts fan referència a la llengua?, cap, ni un! Ni esmenar-la. N’hi ha un que parla d’’Abordar les crisis territorials des d’una perspectiva democràtica i avançar cap al federalisme…”, però del reconeixement de les llengües de l’Estat, zero! I em direu: tu, indignat, “això no és una prioritat!!”, doncs saps què?, per a mi, sí que ho és… I és així perquè a partir del reconeixement de les llengües a les institucions estatals, estic segur que el punt esmentat milloraria, perquè si en lloc de castigar i negar la major, es reconeguera per part de l’Estat l’ús de les llengües i la seua protecció “otro gallo cantaría”. I home, ni parlem ja de si apareix el Dret a Decidir, o el reconeixement de les nacionalitats històriques, ni parlar-ne. A veure si d’una vegada Compromís es treu de sobre l’etiqueta de nacionalistes i són sincers amb ells mateixos…

Ja ho tenen bé d’enganyar-nos, ni el Bloc, ni Compromís, no n’hi ha Déu que a Espanya tinga coratge (ens estalviem la part) de demanar el que tans ciutadans valencians vam votar al maig, i després al desembre… I si no, pega una mirada al panorama!