Un equip de la Universitat Politècnica de València (UPV) treballa en el desenvolupament de nous materials biodegradables que garantisquen la conservació dels aliments i allarguen la seua vida útil com a alternativa als tradicionals envasos de plàstic. Entre els seus resultats en laboratori, han desenvolupat films biodegradables per a la conservació de carn de porc i bosses monodosi d’oli de gira-sol fetes amb extractes de palla d’arròs
Des de la institució acadèmica subratllen que el sector de l’envasament d’aliments és un dels majors consumidors de plàstic no degradable. El seu ús permet garantir la correcta conservació dels aliments, allargar la seua vida útil i disminuir les pèrdues al llarg de la cadena alimentària. Però provoquen, alhora, «un important problema de contaminació ambiental».
Per a fer front a aquest repte, a més de fomentar el consum responsable i el reciclatge, una solució passa per substituir els envasos plàstics convencionals per materials biodegradables que puguen ser compostats al costat de les restes alimentàries. A més, la incorporació de compostos actius en el material d’envàs pot proporcionar-li propietats addicionals, com ara una alta capacitat antioxidant i/o antimicrobiana. I això afavoreix, precisament, que els aliments envasats es conserven millor i que la seua vida útil siga més llarga reduint aquest impacte mediambiental dels envasos tradicionals.
Dins d’aquest camp, un equip de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments per al Desenvolupament de la UPV, liderats per la doctora Amparo Chiralt, estudia com diferents compostos d’origen natural, amb provada activitat antioxidant i antimicrobiana, poden incorporar-se en matrius polimèriques biodegradables amb naturalesa hidrofílica (com ara el midó) i hidrofòbica (com ara els polièsters biodegradables) per a obtindre materials actius per a l’envasament. Per a assegurar la funció conservant del material, aquests compostos han d’alliberar-se en l’aliment de manera controlada, actuant contra els microorganismes potencialment presents o interferint en els processos oxidatius.
Al grup de recerca de la UPV estan utilitzant àcids fenòlics, presents en molts vegetals, amb activitat antimicrobiana, antioxidant i d’altres beneficioses per a la salut, en el disseny de materials biodegradables actius per a l’envasament d’aliments. En els seus estudis han comprovat que el tipus de polímer (hidrofílic o hidrofòbic) afecta de manera molt rellevant l’alliberament i efectivitat dels compostos actius en contacte amb aliments aquosos, que són els més sensibles a la deterioració microbiana.
Han comprovat, també, que els polièsters biodegradables, amb baixa afinitat amb l’aigua, no alliberen de manera efectiva els compostos actius, i que els polímers hidrofílics alliberen els compostos actius de manera efectiva en hidratar-se amb el contacte alimentari. En canvi, amb la hidratació, perden la capacitat de barrera i la resistència mecànica adequades.
L’obtenció de films multicapa biodegradables amb una capa activa per al contacte alimentari és una solució per a potenciar l’envasament sostenible i ecològic dels aliments, combinant biopolímers hidrofílics i hidrofòbics. Diferents treballs del grup posen de manifest l’efectivitat del laminatge de films biodegradables amb propietats complementàries, amb àcids fenòlics o extractes vegetals rics en aquests compostos amb alta capacitat antioxidant i antimicrobiana.
Entre altres resultats, els materials desenvolupats des dels laboratoris de la UPV han permès estendre la vida útil de la carn de porc envasada en aquests laminatges, amb un alt nivell de conservació dels paràmetres de qualitat i seguretat microbiològica. Han desenvolupat també bosses monodosi amb extractes actius obtinguts de la palla d’arròs per a l’envasament d’olis insaturats, com ara el de gira-sol, que permeten protegir-los dels processos oxidatius.
Aquests resultats «demostren que els polímers biodegradables tenen un alt potencial per a obtindre solucions sostenibles i ecològiques per a l’envasament d’aliments utilitzant, a més, residus agroalimentaris com a font de compostos actius o materials de reforç (cel·luloses) per a millorar la seua funcionalitat i competitivitat en el mercat», recalquen els responsables del treball.
No obstant això, apunten, un «gran repte pendent» és l’augment de la seua producció i la reducció del cost, i l’adequació de les seues propietats als requeriments de l’envasament d’aliments, que són molt diferents per als diferents tipus d’aliments, en funció de la seua composició i sensibilitat a la deterioració.
