‘Zugzwang. El Dietari del Procés’, per Oriol i Guifré Jordan

El llibre ‘Zugzwang. El Dietari del Procés’ ja és una realitat. L’única obra que recull el procés català cap a la independència dia a dia en format de dietari i amb la voluntat de testimoniar tot allò que s’ha esdevingut s’ha presentat al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. Els autors vam tenir l’honor de comptar, com a presentadors del volum, amb Joan Puigcercós i David Madí, que es van desfer en elogis amb el llibre. L’expresident d’ERC va destacar el seu valor perquè deixa per escrit tota la catalanofòbia soferta aquests anys pel Principat, mentre que l’exsecretari d’estratègia i comunicació de CDC es va mostrar positivament sorprès pel paral·lelisme que hem establert entre una partida d’escacs i el procés.

I és que l’obra té tres lectures diferents: una d’elles és la del testimoniatge diari, és a dir, 761 articles breus que expliquen tot allò que s’ha esdevingut políticament a Catalunya des que Mas i Junqueras decidien el desembre de 2012 anar cap a un referèndum d’autodeterminació, i arriba fins a la decisió dels dos mateixos protagonistes de convocar el 27-S el gener de 2015. Són píndoles diàries que, amb un llenguatge personal, directe i amè, estan plenes també d’interpretació.

D’altra banda, el llibre té dos cares més. La segona, aplaudida per Puigcercós, és un recull de barbaritats, improperis i insults que han profanat des de l’unionisme al president de la Generalitat, l’independentisme, el català o Catalunya. Són 761 cites de polítics, periodistes i d’altres, una original de cadascun dels dies que cobreix l’obra. Finalment, la cirereta és la recreació del procés fins ara en una partida d’escacs entre Catalunya i Espanya amb comentaris tècnics d’aquest joc sempre buscant la metàfora amb la situació política de cada moment.

Tota la feina que hem fet durant aquests anys amb ‘Zugzwang. El Dietari del Procés’ ens ha ensenyat que el camí cap a la plena sobirania no és fàcil. Catalunya se n’ha adonat que té prou força com a Nació per tirar endavant com a Estat. I ara, quan tots ens hem començat a arromangar, ens hem adonat que el pitjor enemic a batre no és l’Estat espanyol al qui, al cap i a la fi, amb les estructures preparades al darrere, batrem amb una simple declaració referendada a les urnes. Acabar amb Espanya és tan fàcil com això. Ara bé, l’adversari –la dificultat- som nosaltres mateixos: les disputes internes i el caràcter polièdric del catalanisme –avui independentisme. Unes pors precedides de tres segles de foscor on el maltractament psicològic de l’Estat ha anul·lat la nostra autoestima. La pressió de tot un Estat encara amb aquella mentalitat d’imperi en decadència és un agreujant més al qual hem hagut de fer front com a societat i com a cultura si volíem preservar-la. I avui som a un pas de sortir-ne victoriosos.

Nosaltres no som ningú per decidir què ha de ser el País Valencià, però sí que, entre tots, hem d’unir esforços per estrènyer els llaços culturals (la llengua, les tradicions…), i els econòmics (el comerç, les infraestructures…), que ens agermanen. Gràcies a la ciutadania –com veuen, sempre cabdal en qualsevol procés de transformació-, el País Valencià ha obert una nova etapa on un partit forani com el PP ha deixat de ser-ne l’actor principal. Des de Catalunya ens sentim cofois de veure com opcions de país com ara Compromís comencen a assumir el protagonisme que aquesta terra mereix.

La configuració d’aquest nou govern (PSPV-Compromís-Podemos), que a nosaltres ens recorda llunyanament el primer tripartit català (PSC-ERC-ICV), és un primer pas per trencar el mur que van construir els franquistes a riba i riba de l’Ebre entre la Nació catalana i la valenciana el 1939. Amb l’autoestima recuperada com a Nació, vosaltres, els valencians, podreu arribar fins on vulgueu. Qui sap si un dia trobaran que la solució a tots els greuges que els preocupen (infraestructures, llengua, dèficit fiscal…) els portaran a la conclusió que amb aquest Estat no hi ha res a fer, i que val la pena endegar un procés d’autodeterminació que, segur, guanyaran de carrer. I, si tot acaba bé, a nosaltres ens agradarà testimoniar i comentar una trobada entre els caps de l’Estat català i el valencià.

Oriol i Guifré Jordan, Autors del ‘Zugzwang. El Dietari del Procés’
oriols.cat
botiga.directe.cat