Si ens centrem en les properes Generals, permeteu-me que siga molt optimista. Ja fa uns mesos, vaig publicar un article, ací mateix, on deia “161 són més que 130” en què defensava que un acord entre PSOE, Podemos, Unitat Popular, En Comú Podem, Compromís i En Marea podria haver esdevingut en un Govern de caràcter progressista. Però, si no recordeu malament, el PSOE va decidir pactar primer amb Ciudadanos i no vam tindre aquell govern que moltes i molts reclamàvem de “a la valenciana”.
Què ha canviat, ara, que em fa ser més optimista? Doncs, totes les enquestes que estan eixint aquests dies. És clar que les enquestes són enquestes, igual que “un vaso es un vaso” que deia Mariano Rajoy, però sí que marquen certes tendències. No parlaré de cap enquesta de cap mitjà de comunicació, ja que ja sabem la influència que poden tindre en elles. Parlaré de la del CIS.
Aquesta enquesta, que paguem totes i tots, per a mi és la que més fiabilitat té. Que sí, que depenent de qui governe això pot variar però, tot i així, és la que més sol encertar. Doncs, l’última enquesta del CIS, publicada el passat dijous 9 de febrer, pronostica o intueix una nova victòria del PP. Crec que no és una sorpresa per a ningú. El PP quedaria entre 118-121 diputats i, actualment, en té 123. La sorpresa ve en el segon lloc, on Unidos Podemos, juntament amb les confluències autonòmiques, podria tindre entre 88 i 92 actes, front a les 71 de fa 5 mesos. És per això que el PSOE baixaria a la tercera posició amb 78 ó 80 diputats i diputades, aproximadament 12 menys que actualment. I Ciudadanos que, amb 38-39, quedaria pràcticament com ara que en té 40.
D’aquesta enquesta ve el meu optimisme. És clar que és simplement una enquesta, però, la cosa no pinta gens malament. De fet, el PP juntament amb Ciudadanos podria tindre entre 156 i 160 escons (ara haurien sumat 163). El PSOE amb Ciudadanos, els quals van fer un pacte de govern i no van tindre cap èxit, podrien sumar entre 116 i 119 (en l’intent d’investidura de Pedro Sánchez, en tenien 130). I finalment, les dades per a un futur optimisme de cara al 26-J són que Unidos Podemos i el PSOE podrien tindre entre 166 i 172 diputats i diputades. Aquests últims són uns resultats molt millors, en conjunt, que el 20-D, que en sumaven 161.
Últimament s’està parlant molt de si hi haurà “sorprasso” o no hi haurà sorprasso entre Unidos Podemos i el PSOE. Però crec que aquesta no hauria de ser la notícia. La notícia hauria de ser que junts estarien molt a prop de formar un ampli govern d’esquerres i de donar-li un autèntic “sorPPrasso” al Partit Popular de Mariano Rajoy. I, no solament això, podrien donar un sorprasso a la corrupció, al malbaratament, a les retallades, a la troika, a la reforma laboral, al copagament sanitari, a la LOMCE, a la Llei Mordassa… i un llarguíssim etcètera.
I encara sóc més optimista perquè Pedro Sánchez ha dit que no facilitaria la investidura de Rajoy i que no hi haurà unes terceres eleccions. I, també, perquè Pablo Iglesias ha dit que només pactaria amb el PSOE. Si juntem les dues coses, només queda l’opció que es posen d’acord i governen junts.
És per aixó que, tant Iglesias com Sánchez, estan condemnats a ser els millors amics, a fer un govern d’esquerres i, així com feien Pedro Picapedra i Pablo Mármol, cantar el ¡YABADABADOO! i governar un país que el PP ha deixat fet un desastre.
Pablo Gil Navarro
