És una guanyadora, ella. En paraules d’un amic meu, coincidint amb l’anàlisi de Ximo, una “trepa”. Després de temps anunciant-se que s’anunciaria, per fi ho ha fet…! Arribada la plenitud esperada del moment oportú. A bombo i plateret. Embolcallada de tots els expesos pesants de barons i marquesos del PSOE i dels més significats d’actuals, amb el nostre president Puig arrenglerat al capdavant. No sé si és per això que tant apareix últimament per la tele. Ell sabrà dels “seus temps”, també.
El seu lema, el de Susana, és: “PSOE 100×100” (populisme?). Implícitament, potser vol significar que els altres candidats no ho són tant, per quan no es mostren tan contundents com ella a l’hora de rebutjar el plurinacionalisme estatal, el dret a decidir dels catalans (i nostre) i el Corredor Mediterrani inclós. I això, a Espanya, ven. És llesta, sí. Tota una guanyadora. Sap on posa els ous. Si no en tenim prou amb el PP, els valencians tremolem si arriba ella al poder amb amb tot el seu afalc andalús i la rereguarda que l’acompanya.
Il·lustríssim Sr. president Puig: Vosté, amb tot això, com justificant-se, diu que la seua veritable, principal comesa i preocupació és la Comunitat Valenciana (que no se li escape dir País Valencià, per favor, segons resen les sigles del seu partit). Només faltava! El que no entenem molts valencians, del PSPV inclòs, és esta manera de defensar els nostres interessos amb el seu suport a esta candidatura. No negue la bondat de gestos i logros positius d’aquest govern que vosté presideix. Tanmateix, compartit com ho està, transversal com ho és, em fa pensar que, altres, dins del Consell, estan més per la labor de país que vosté. Li promet que no sap com sent dir-li-ho d’aquesta manera. Sóc dels que confiava més en vosté del que ara confie i m’alegraria rectificar al final del seu mandat. De moment, no ens despiste. La nostra via no és la que vosté apunta. Els nostres interessos estan enfrontats tant als del PP com als del PSOE. I si no amb vosté, m’alegra comprovar com cada dia son més els que, dins del PSPV, es qüestionen esta submisió i dependència. Igual que el desencant de molts valencians votants del PP que cada dia són més conscients del mal que ens han fet i del mal negoci que són per a nosaltres.
I, per a acabar: “Xapó” per al patriota amic socialista d’Albaida que, segons l’esmentat article de Ximo Urenya, en referència al corredor mediterrani que volen fer passar per Madrid prescisdint de nosaltres, com sempre han fet, ens descobreix “que tots els camins porten a Roma”. Amb tal “obvietat” esperada, com apunta, no puc menys que preguntar si no és un botó de mostra com a clar exponent de la desconcienciació política que arrosseguem els valencians, producte del meninfotisme o a l’inrevés. La qual cosa, “tanto monta monta tanto”, sí que ens duu a Roma. Si més no, a Madrid: Quant més al costat de l’“amo”, millor. Com que desconec l’autor de la resposta però pense en la possibilitat que li arriben estes línies, respectuosament li suggeriria assabentar-se sobre què és la Via Augusta, el seu recorregut, quan, com, qui i per què va ser, així, traçada. La qual cosa, pel que es veu, tampoc no els val ni quadra al Cercle de la Messeta que ens governa.
Rafael Benavent.
