o la de les pensions i permet que empreses privades vulneren drets bàsics per abocar-nos al que s’anomena pobresa energètica. Magnífica excusa quan els drets socials es veuen com a despeses i no com a drets humans fonamentals que s’han de preservar malgrat les crisis. Només tenim dues opcions: o som còmplices d’un patiment injust o actuem.
Les polítiques inactives d’inserció laboral planen amb total impunitat i sembla que el Govern no s’esforça a revisar el sistema de prestacions per garantir rendes mínimes. Ens resignem a baixades de salari i suportem condicions laborals que martellegen, o actuem? La regulació energètica de l’Estat depén de la política i aquesta viu d’esquenes a la problemàtica social. No importa que perille la nostra salut física i mental, les nostres oportunitats d’igualtat social i el nostre benestar. No importa que tot això passe a qui no pot pagar l’augment indiscriminat de la tarifa de la llum mentre les grans companyies elèctriques se’n beneficien. Restem immòbils o actuem?
El Govern, generós, ens dóna l’oportunitat de triar entre restringir el consum bàsic d’aigua i energia, o entre alimentar-nos o assumir altres despeses quotidianes. I no passa res, no és tan greu escollir; amb una mica de sort, d’ací uns dies, ens tocarà la loteria i problema resolt. Mentre triem la passivitat i esbossem somriures en somniar, les urpes neoliberals tracen el camí cap a la privatització dels plans de pensions sota l’excusa de la inviabililitat de pensions dignes i públiques.
Mentre somniem que la sort s’instal·la en les nostres vides, el Govern desatén el fruit d’anys d’esforç, de pensions guanyades a pols i a colps de puntuals de cotitzacions.
Perquè el Govern central és qui autoritza la pujada en les factures de la llum, perquè no poder pagar els rebuts sols és una cara més de la pobresa: el dia 21 eixirem al carrer. Perquè les pensions i els drets socials no són mercaderia ni han d’estar sotmesos a privatitzacions, perquè veiem el que hi ha i albirem el que ha de vindre: el dia 21 eixirem al carrer. Pels drets socials i laborals, per unes pensions públiques i dignes, pels serveis bàsics d’aigua, gas i llum: eixirem al carrer el dia 21 si no volem ser còmplices dels saquejos ni confiem a conéixer l’estranya dama Fortuna.
Emma Rodríguez-Castelló
Intersindical Valenciana
