Quan el debat o la disputa de la construcció del tercer fil o la plataforma d’ample europeu és un fet entre la Generalitat Valenciana i el Govern de Madrid. Quan es demana la construcció de l’AVE entre València, Castelló i Alacant. Quan entre les promeses d’uns i les exigències d’altres veiem que no es recorden d’aquest trosset de cel nostre, pensem que quelcom està fallant.
Quan veus que el Ministeri de Foment, per minvar els accidents en la N-340, s’ha inventat el tema de les ONZE rotondes des d’Alcanar fins a l’Hospitalet, amb doble ratlla contínua i velocitat màxima de 80 Km/h t’adones que pujar cap a Barcelona quasi ens obligarà a agafar l’AP-7 i PAGAR. Fa mala olor.
La N-232 havia de ser l’A-68. Un altra promesa incomplerta que allunya els veïns de terres endins d’aquest poble que havia de ser el punt de sortida de la mateixa.
La N-238 mor a l’AP-7 i, tot i ser una carretera nacional a trossos, no es mereix ni el títol de comarcal i així és un dels punts més perillosos d’Espanya (informe RACE). Una vegada superada l’autopista passa a ser CV-102 i T-332. Tampoc us hem d’explicar massa com està en la nostra vesant.
I, per a completar el panorama comunicatiu, han anat abandonant el port marítim i ara sols queden quatre barques. De les autopistes del mar, prioritat en la política d’infraestructures europees, on Vinaròs podria ser un punt a valorar, ni se’n parla.
Què passa en aquest territori? Sembla com si s’hagués dissenyat un tap o vullguen tallar les comunicacions en aquestes contrades, creant un espai de terra cremada o nucli de baixa qualitat amb tot el que això comporta: les comunicacions són vitals per fer prosperar un territori o per deslligar-lo d’un altre.
Davant d’aquest desgavell i sent com som un punt clau en tot l’exposat i un punt fronterer amb els nostres veïns catalans, la pregunta ens la fem tot seguit: VOLEN MARXAR O VOLEN QUE MARXEN?.. I, nosaltres, al mig, veient com passen, amb un futur molt gris tirant a negre, sense indústria, sense treball…
No volem ser malpensats però, després d’aquest llistat de les deficients comunicacions que ens vénen endossant i que evidencien la incomunicació de la nostra comarca, la reflexió seria: Ens volen ofegar a nosaltres també?
Seguim en la carretera, demanem l’AP-7 GRATUÏTA, JA! Pot ser l’única via lliure que ens quede.
Quan veus que el Ministeri de Foment, per minvar els accidents en la N-340, s’ha inventat el tema de les ONZE rotondes des d’Alcanar fins a l’Hospitalet, amb doble ratlla contínua i velocitat màxima de 80 Km/h t’adones que pujar cap a Barcelona quasi ens obligarà a agafar l’AP-7 i PAGAR. Fa mala olor.
La N-232 havia de ser l’A-68. Un altra promesa incomplerta que allunya els veïns de terres endins d’aquest poble que havia de ser el punt de sortida de la mateixa.
La N-238 mor a l’AP-7 i, tot i ser una carretera nacional a trossos, no es mereix ni el títol de comarcal i així és un dels punts més perillosos d’Espanya (informe RACE). Una vegada superada l’autopista passa a ser CV-102 i T-332. Tampoc us hem d’explicar massa com està en la nostra vesant.
I, per a completar el panorama comunicatiu, han anat abandonant el port marítim i ara sols queden quatre barques. De les autopistes del mar, prioritat en la política d’infraestructures europees, on Vinaròs podria ser un punt a valorar, ni se’n parla.
Què passa en aquest territori? Sembla com si s’hagués dissenyat un tap o vullguen tallar les comunicacions en aquestes contrades, creant un espai de terra cremada o nucli de baixa qualitat amb tot el que això comporta: les comunicacions són vitals per fer prosperar un territori o per deslligar-lo d’un altre.
Davant d’aquest desgavell i sent com som un punt clau en tot l’exposat i un punt fronterer amb els nostres veïns catalans, la pregunta ens la fem tot seguit: VOLEN MARXAR O VOLEN QUE MARXEN?.. I, nosaltres, al mig, veient com passen, amb un futur molt gris tirant a negre, sense indústria, sense treball…
No volem ser malpensats però, després d’aquest llistat de les deficients comunicacions que ens vénen endossant i que evidencien la incomunicació de la nostra comarca, la reflexió seria: Ens volen ofegar a nosaltres també?
Seguim en la carretera, demanem l’AP-7 GRATUÏTA, JA! Pot ser l’única via lliure que ens quede.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE VINARÒS Migjorn
