Vicent Pastor: l’amic, el company. Per Ferran Navarro

Em sent amb certa obligació (o més ben dit diria necessitat) de seure’m i escriure aquestes lletres. I no se ben bé si és per l’enyorança, per l’esperança o per aquell regust amarg que et deixa la partida d’un amic, d’un company. El cas és que trobe a faltar el Vicent.

Darrerament no hi teníem molt de contacte, però sempre esperaves anar a qualsevol festa i trobar-te’l. Ja siga a peu de carrer o dalt d’un entaulat o xerrant amb qualsevol i de qualsevol cosa. El Vicent és d’aquelles persones que no saps molt bé quan aparegueren a la teua vida. Sembla que han estat sempre ací.

Però si recerque a la memòria, el recorde a aquelles classes de dolçaina de Joan Blasco, on tots dos acudíem perquè el mestre ens trasmetera el seu saber. Ell s’ho deixà prompte, això de la dolçaina, però poc temps desprès ens vàrem tornar a trobar. Va ser un retrobament definitiu: al Col·lectiu La Canya, a les diferents activitats d’El Mussol de Quart de Poblet, al Bassot de Burjassot, a l’Infern de Massalfassar, a l’Assemblea de Veïns de Benimaclet o a l’Estrela Roja, entre d’altres i, per descomptat, a Tres Fan ball.

Ben mirat, no és la primera vegada que en parle del Vicent. Ja vaig fer certs articles a la revista La Canya (en un d’ells narrava les seues noces amb l’Àngels i qualificava l’esdeveniment com una trobada de dimonis del País Valencià) o al butlletí d’ACPV o a la revista Lluita… I en quasi totes elles solia aparèixer la frase “Tres fan ball i quatre meravelles”. I Vicent era part d’eixa meravella possible. La meravella del resar del seu acordió a les places i carrers dels nostres pobles.

Podria parlar de la condició musical del Vicent i de la seua capacitat de fer de la nostra música tradicional un referent i ser capaç de posar-la a l’abast per popularitzar-la i retornar-nos-la, per fer de les notes musicals provinents de la tradició propostes de futur. Però ara no ho faré. Vull deixar, simplement, constància de la condició humana del Vicent, del company, de l’amic.

No ha d’estranyar ningú que amb aquestes petites indicacions de la vida musical del camarada Vicent els seus amics i amigues, els seus companys i companyes del món de la música li retem un merescut homenatge. I aquest està previst per al proper 25 de març al poble on vivia, Picanya. I el farem de la manera que millor sabem fer, però també de la manera com ho faria el mateix Vicent: amb festa. El cartell adjunt ho diu tot.

El full del calendari del SARC de la Diputació de València del 2016 s’ha quedat obert pel mes de desembre al meu escriptori. No he volgut passar la pàgina. La pàgina il·lustrada amb una foto del Vicent Pastor amb el seu acordió i rodejat de musics en plena cercavila.
Això, trobe a faltar el Vicent, el company, l’amic.

Ferran Navarro (dolçainer)