València està canviant?, per Alexandre Santos-juanes

És gairebé conegut que el País Valencià d’avui no és el País Valencià d’èpoques passades. Es pot veure un canvi en la societat valenciana. Aquest canvi, a ulls d’un curiós i apassionat de la sociologia, la història i la ciència, és, a la vegada que interessant, preocupant. Molts em preguntareu per què em preocupa i jo us diré, en les següents línies, la resposta i el camí que crec que s’ha de seguir.

Em preocupa el canvi, ja que no sé cap a on derivarà, és a dir, si anirà cap a un canvi temporal buit de contingut a llarg termini o si derivarà cap a un canvi profund en la societat encaminat cap a un model on és vega representat l’ús i promoció del valencià, un model on es vega la justícia social, un model de compromís cívic amb el poble valencià i que aporte amb ell un canvi de la societat que puga ser a llarg termini.

Seran els partits de l’esquerra valencianista capaços de fer la tasca com toca, de reunir la gent en un projecte social i cultural valencià per aconseguir obrir un camí que fa molts anys que, a la societat valenciana, no s’ha pogut obrir pel conflicte identitari que va crear la dreta a la batalla de valència? En la meua opinió, no és tan senzill, ja que el poble valencià ha tingut moltes dificultats per aconseguir-ho interposades per l’Estat en tombar un tractat consensuat com el de Benicàssim. Jo veig amb esperança i il·lusió aquesta possibilitat, però també amb cautela i preocupació:

Està clar que a veus del carrer comença a sentir-se, per exemple, el tema de l’infrafinançament, la promoció del valencià, la fiscalitat pròpia, recuperar almenys capacitat legislativa per a l’autogovern, etc. Ara bé, ja va passar el mateix a l’estatut de Benicàssim l’any 1981 i finalment amb la modificació d’aquest, a Madrid, va ser un fort cop del qual no vam saber eixir.

Jo crec que ara el camí de la pedagogia és fonamental i sense ell no podrem avançar cap a ningun lloc. Els nostres joves han de conèixer la història del seu poble i no repetir els errors del passat; la porta està oberta i nosaltres hem d’evitar que es tanque. La velocitat també compta, però és més important fer les coses bé i no deixar que es torne a conflictes identitaris al nostre País Valencià. Ja és hora d’avançar i ser un poble adult i democràtic i deixar els jocs de xiquets.