Com vaig tindre ocasió de dir, l’aportació de Compromís passa per distingir entre els vessants humanitari i polític del contenciós del Sahara. Des del punt de vista estrictament humanitari, entenem que hauria d’existir un consens unànime entre tots els partits per tal d’incrementar l’ajut oficial, què s’hauria de traduir en finançament i simplificació burocràtica per al funcionament al territori espanyol de les Cases de Malats on el govern sahrauí evacua els xiquets i persones adultes amb malalties que no poden ser curades amb la precarietat de mitjans de què es disposa allà. És igualment important l’ajut a les escoles que funcionen als campaments de refugiats, i especialment a les escoles per a menors discapacitats que estan ara posant-se en marxa. És també essencial la cooperació per a les infraestructures d’aigua corrent, i igualment interessa ajudar en els projectes culturals que obrin eixe poble al món.
Des del punt de vista polític, cal remarcar que tots els governs que s’han succeït des de la Transició fins al present han dedicat pocs esforços per evitar la progressiva marroquinització imposada del territori i a desencallar la paràlisi del procés descolonitzador a Nacions Unides, Compromís ha assumit en la seua integritat els mínims d’actuació plantejats per FASPS-PV, i igualment està desplegant una intensa tasca als fòrums parlamentaris on hi és present (Europarlament, Congrés dels Diputats, Corts Valencianes), tendents a implicar les institucions europees i el govern espanyol en la recerca d’una solució política al conflicte i en evitar el plantejament de més moratòries en la celebració del referèndum d’autodeterminació, en la línia de la recent i lamentable Resolució del Consell General de Nacions Unides nº 2218, de 28 d’abril de 2015. Pensem que l’exemple de Timor Oriental, territori envaït per Indonèsia en la mateixa època que ho va ser el Sahara però recentment descolonitzat, demostra que l’esforç continuat de la comunitat internacional pot aconseguir reparar aquestes injustícies.
Compromís, a més, aposta pel ple reconeixement diplomàtic de la República Àrab Sahrauí Democràtica, en línia amb la postura mampresa per més de 40 països arreu del món i per la Unió Africana, i per eixe motiu hem protestat recentment per la presència de l’expresident Rodríguez Zapatero a les jornades organitzades pel Fòrum Crans-Montana a la ciutat sahrauí de Dakhla, ocupada il·legalment pel Marroc, els dies 12 i 13 de març d’enguany.
Però, sens dubte, la nostra proposta més avançada actualment és la de promoure una reforma de l’article 22 del Codi civil per tal d’eixamplar als antics residents a la pretèrita província del Sahara i a llurs descendents el benefici de reduir a sols dos anys (i no deu) el temps de residència a Espanya requerit per accedir a la nacionalitat espanyola, equiparant-los així a iberoamericans, andorrans, filipins, ecuatoguineans, portuguesos i sefardites, tots pobles considerats com especialment lligats històricament al nostre Estat. Es tracta d’una mesura de justícia elemental, que a més els permetria eixir de la seua situació d’apatridia actual i més endavant, quan el seu país arribés a ésser reconegut com a Estat per Espanya, es complementaria amb la concertació d’un tractat de doble nacionalitat que els deixaria gaudir d’ambdues, en consonància amb allò disposat actualment amb diversos països llatinoamericans.
Per a Compromís la desmemòria no ha de ser mai l’eix de l’actuació política, tampoc amb el poble sahrauí, i esperem que ben aviat s’aprecien avanços concrets cap a una solució definitiva de la injustícia i l’abandonament que pateix. Ja n’hi ha prou.
Enric Bataller i Ruiz
Coalició Compromís.
