El bipartidisme, després de dècades de vigència a finalitzat el seu cicle polític i en el nou marc institucional que l’ha de succeir, Compromís, qui ho anava a dir fa uns mesos, està cridat a ser un element essencial si sap posicionar-se, com fins ara ho ha fet, a la contesa electoral estatal.
Els signants d’aquesta reflexió, no pretenem resoldre ni donar resposta a totes les incògnites, totes les contradiccions a que s’enfrontem en el cas d’un possible acord amb Podem, però afirmem que ser útils per al nostre País i la seua gent és la nostra major fortalesa, el nostre deure i el que ens ha portat a ser protagonistes en la primera línia de la política valenciana. Ara ho som i volem continuar essent-ho, sense pors, perjudicis ni complexes.
Per això, ens conformem en intentar aclarir un dels escenaris essencials que s’haurien de donar per a que el nostre País tinga l’oportunitat de ser viable i capaç per tant de mantenir un sistema econòmic sostenible i amb futur. Res més, però rés menys.
Es repeteix sovint per nombrosos actors polítics l’axioma que no hi haurà canvi de model productiu sense canvi de model energètic…, i nosaltres afegim, que si això no es dona ja podem donar per tancada la nova etapa i totes les expectatives i il·lusions que s’han generat. És una oportunitat única, perquè un país amb una dependència energètica del 94%, que gasta en importació de combustibles 10.000 milions d’euros anuals, equivalents al 10,5% del nostre PIB, simplement no és viable si persevera en l’error.
La política energètica, ha estat i està governada per l’oligopoli energètic amb un impacte destructiu derivat del canvi del clima. Una cohort de perversions i interessos econòmics de caire mafiós regit per una única pulsió. Acumular capital passant per damunt del país, dels drets de les persones i ocupant el poder a través dels successius governs que han legislat històricament al seu dictat. Així ha segut des del primer Plan Energético Nacional de 1975, al passat segle a les acaballes de la dictadura, on es programaven de l’ordre de 37 reactors nuclears (cal tenir memòria) al territori de l’estat, fins l’actualitat on el lobby gasista-nuclear i algun dels seus “projectes” com el dipòsit de magatzematge de gas Castor o la venda-disolució del sector públic energètic i l’alliberament del sector elèctric són els instruments per a continuar el saqueig i fer impossible qualsevol forma de país basat en la independència energètica i la racionalitat econòmica, el que val a dir, repetim, la seua viabilitat econòmica i social.
És així com un pacte pel País ha de ser, si més no també, un pacte pel clima i la independència energètica, i això no ho podem fer tots sols des del País Valencià. Per tant, el marc d’influència valenciana a Madrid ha de ser un instrument clau per capgirar les polítiques energètiques en el marc estatal, donat que la UE constitueix, hui per hui una Europa dels estats i és l’incompliment reiterat per part del govern central de les directives de renovables, eficiència energètica i rehabilitació energètica d’edificis l’entrebanc principal que cal vèncer per construir un nou model energètic, fonament i substància del nou model productiu, amb uns sectors productius i una indústria creadora d’ocupació i generadora de major valor afegit als productes.
L’aliança de govern que hui hem construït amb el PSOE al País Valencià és molt important per al País, però insuficient quan parlem d’estes polítiques. Ens cal un marc d’influència potent al govern i al parlament de l’estat que condicione les noves polítiques. No oblidem que a la darrera legislatura de Zapatero va ser quan es va començar a desmuntar, amb Sebastián de ministre d’indústria i energia, tot el sector fotovoltaic, deixant el terreny preparat per a que el PP acabara de desmuntar este estratègic sector que era aleshores capdavanter al món. És així, amb el PP, com l’estat abandona l’Agència Internacional d’Energies Renovables, i és així com és consolida un escenari energètic que destrueix ocupació en els sectors energètics renovables, condueix a centenars de milers de famílies a la pobresa energètica i a uns costos energètics creixents i insuportables per als nostres sectors productius. Configurar un nou marc energètic és una responsabilitat inajornable.
En resum, si actuem amb intel·ligència la nostra influència vers el govern de l’estat que eixirà de les eleccions de desembre serà decisiva per condicionar-lo facilitant que eixe govern (sense dubte multicolor) integre de manera decidida estes polítiques en favor del clima, l’eficiència energètica, les energies renovables i la independència energètica. És evident que sols podrem assolir este repte si conformem una candidatura guanyadora que aglutine importants sectors de vot amb l’objectiu de ser majoritaris. Així que, l’acord pel País ha d’incloure en un lloc preeminent un pacte pel clima i la independència energètica. Eixa és la clau per al canvi de model productiu i un País viable.
Toni Montesinos i Castelló (membre del Consell Nacional del Bloc)
Vicent Garcia i Llorens (membre de l’Executiva de Verds-Equo)
Tots dos coordinadors de la Sectorial d’Energia i Canvi Climàtic de Compromís
