L’11 d’abril es compleixen 24 anys de l’assassinat a Montanejos de Guillem Agulló i Salvador, militant de Maulets, lluitador antifeixista i defensor de les llibertats nacionals del País Valencià. Coincidint amb la data, l’Ajuntament de Faura retolarà un espai del bosc mediterrani del Parc de la Rodana en memòria de Guillem, un oasi de vida a la memòria d’una vida jove escapçada per l’odi dels enemics de la llibertat i del poble valencià.
L’acte dóna així compliment a un acord del ple ordinari de 30 de maig de 2016, a instàncies d’una moció presentada per Junts per Faura, esmenada pel grup socialista i aprovada per unanimitat. En la iniciativa aprovada per les tres forces polítiques representades al consistori, es va assumir la declaració institucional de les Corts Valencianes de 12 d’abril de 2016 i es va acordar dedicar un espai municipal en record del jove maulet, a l’espera que hi haja noves vies urbanes per retolar, perquè finalment el poble de Faura puga incorporar el nom de Guillem Agulló i Salvador a la seua toponímia urbana.
Perquè quede bona constància dels precedents, és de justícia recordar que l’acte que s’acompleix aquest 11 d’abril de 2017 parteix d’un prec presentat per l’agrupació local de Faura d’Esquerra Republicana del País Valencià l’any 2008. Aleshores, Esquerra Republicana no tenia representació en l’Ajuntament de Faura i el grup del PSOE va tenir la gentilesa d’adoptar com a propi el nostre prec per tal de tirar endavant la iniciativa, cosa que també és de justícia recordar i agrair.
Lamentablement, però, l’ocasió de la celebració de la memòria de Guillem Agulló a Faura ens obliga a recordar que el terrorisme feixista al País Valencià continua actuant de manera quasi impune, com en els pitjors anys del tardofranquisme, pretesament superat pel règim del 78. Com a única resposta de la justícia espanyola a l’assassinat de Guillem, l’Audiència de Castelló va condemnar només Pedro Cuevas, conegut militant neonazi, a catorze anys de presó que van quedar finalment en quatre per bon comportament. Però el tribunal va decidir que darrere de l’assassinat no hi havia hagut cap motivació política.
I, si no fos prou l’ofensa a la dignitat de Guillem Agulló, de la seua família i de tots els lluitadors per la llibertat, la setmana passada hem rebut, entre la sorpresa i l’estupor una notícia que diu ben poc de la justícia espanyola. El Tribunal Suprem espanyol corrobora una decisió més que discutible de l’Audiència Provincial de València. En el marc de l’operació Panzer, que va involucrar l’any 2005 una vintena de terroristes neonazis, entre ells Pedro Cuevas, la Guàrdia Civil els va intervenir armes diverses, que després va destruir suposadament “per error”. I ara el Tribunal Suprem ordena que es compense econòmicament els feixistes propietaris de les armes. És el món al revés: els qui amenacen la llibertat amb impunitat assassina són judicialment compensats, mentre que representants electes són inhabilitats per intentar complir el mandat popular per al qual van ser elegits.
No volem, però, que la paradoxa kafkiana que representen les actuacions de la justícia espanyola en el llarg malson de les accions violentes de l’extrema dreta al País Valencià, des de l’assassinat de Miquel Grau a Alacant el 1977 al de Guillem Agulló el 1993, enterbolisquen el que ha de ser una celebració i una victòria en homenatge a tots els defensors de la democràcia, de la llibertat i de la vida.
Recordem Guillem amb el dol que ens provoca la mort, però amb l’entusiasme que mereixen els defensors de la terra, com recordem els obrers assassinats a Gasteiz el 1976: “Disset anys només / i tu tant vell / gelós de la llum dels seus ulls / has volgut tancar ses parpelles / però no podràs, que tots guardem aquesta llum / i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres”. Guillem Agulló, ni oblit ni perdó! Memòria! Memòria sempiterna del País Valencià!
