El valencianisme polític està en el millor moment de la seua història. Amb una gran presència al govern de la Generalitat, la Diputació de València, l’Ajuntament del cap i casal, així com nombroses alcaldies i regidories importants al llarg i ample del País. Un eurodiputat i quatre diputats al Congrés.
Així doncs, a casa nostra som un actor decisiu del canvi polític. Les àrees de responsabilitat que ocupem al Govern valencià són fonamentals per a la vida de les persones i per al nostre futur, el de les generacions més joves. Per això, tenim el repte de saber gestionar per transformar una realitat que no era la millor quan vàrem arribar al govern. Fer-ho bé serà positiu per al benestar de la gent, i a més rellançarà el nostre lideratge social i la confiança de la ciutadania amb el nostre projecte polític, una dada important perquè el canvi no siga flor d’un dia.
D’altra banda, la nostra presència al Parlament Europeu ens permet visibilitzar la posició valencianista als debats sobre grans reptes globals, així com intentar influir en les polítiques europees perquè siguen més humanes i beneficioses per als interessos del nostre poble. I això, ha estat fruit de la filosofia de posar els objectius per davant de la “comoditat” que ens proporcionava l’instrument, ja que la coalició Primavera Europea integrava, a més de Compromís, Equo, Chunta Aragonesista, el Partido Castellano, Caballas o Socialistas Independientes de Extremadura.
La mateixa política d’aliances que ens va portar al pacte amb Podemos per a les eleccions generals. Una candidatura legalitzada a les tres circumscripcions valencianes sobre la base d’un objectiu: aconseguir el primer grup parlamentari valencià de la història del Congrés dels Diputats. Malauradament, tot i haver sobrepassat amb escreix el número de diputats i els percentatges de vot per poder tindre grup propi, la negativa d’una mesa del Congrés amb president socialista i majoria de dreta (PP i Ciudadanos), així com la falta de persistència de Podemos després d’esta negativa, en van impedir la seua consecució.
Però, en eixe moment i gràcies a la insistència del BLOC, els quatre diputats de Compromís van complir el protocol signat i van passar al grup mixt. Amb tot, la visibilitat de Compromís, i per tant del valencianisme polític a tot l’Estat, és més clara que mai. En una situació aritmèticament complicada, els quatre vots són decisius per a la configuració de qualsevol govern a l’Estat. Els grans partits en són conscients, i també l’opinió pública. Per això, s’ha popularitzat el terme “govern a la valenciana” per definir un possible pacte de progrés a l’Estat, prenent com a exemple el Consell de la Generalitat resultant de l’Acord del Botànic.
Amb una situació com esta, els i les militants valencianistes del BLOC, encarem un congrés important per al nostre instrument polític. Una cita en la qual caldrà reflexionar al voltant d’una ponència política que versa sobre la utilitat del valencianisme per a la prosperitat dels cinc milions de valencians i valencianes. És en eixe punt on hem de fer especial èmfasi: és clar que no hem d’oblidar qui som ni d’on venim, però també hem de tindre ben present que en democràcia, l’única manera de transformar la nostra societat i fer-la més autoconscient amb garanties d’èxit és accedint al govern a través de les urnes. És a dir, per a prendre decisions que facen canviar les coses en el sentit que volem, és necessari guanyar eleccions. I per això, el valencianisme ha d’aprofitar el moment per eixamplar la base, confluir amb la societat, escoltar les seues demandes, obrir-se i mostrar el gran ventall de possibilitats que pot oferir per a la millora de les vides dels cinc milions de valencians i valencianes. Persona a persona, poble a poble, comarca a comarca. Construint en positiu, anem més lluny.
