Ara bé, si cada cop es publica menys en paper i més en Internet, sense un suport físic –permeteu-me adreçar aquesta pregunta als arxivers i bibliotecaris municipals, nacionals i estatals–, esteu recopilant en els arxius públics, a través d’algun format (imprès, òptic o electrònic), totes les informacions, articles i notícies que hi surten cada dia a la xarxa global?
No és cap destrellat. Ja hi tinguen constància, en paper o en format digital, totes les informacions que es publiquen, tant impreses com a la xarxa, representen un valuós testimoni de la realitat actual. Una realitat que demà mateix esdevindrà passat, un passat que mereixerà ser classificat, arxivat i conservat i, en acabant, recuperat, estudiat i analitzat, si no per nosaltres mateixos, almenys sí per les generacions posteriors.
Posant-nos en el pitjor dels casos, si un diari exclusivament digital es declara en fallida econòmica, tanca les seues portes i elimina del circuit la web i l’hemeroteca electrònica com podríem nosaltres accedir-hi, tot seguit, al contingut complet de les seues pàgines, per assabentar-nos de notícies i esdeveniments coberts per aquest mitjà, que ens interessen per a estudiar el passat?
No es tracta de ciència ficció, de cap manera. Recordem el lamentable cas que hem patit els valencians en les nostres carns: el tancament de Canal 9-Radio Televisió Valenciana.
Des que el govern del Partit Popular clausurà les emissions i la web de Canal 9, als ciutadans d’aquest país se’ns ha negat el dret a accedir lliurement a l’arxiu audiovisual de la nostra pròpia casa televisiva i radiofònica, una casa que durant anys hi pagàrem religiosament. I vaja que hi pagarem, vaja…. A base de bé!
Per què les institucions valencianes, ara en mans d’un govern “en teoria” més obert als ciutadans, no han engegat encara un servei web, públic i gratuït que ens oferisca als valencians un accés il·limitat a la nostra pròpia memòria audiovisual?
Per què no podem veure en Internet, de manera ordenada i classificada, informatius i emissions antigues de Canal 9 o de Punt 2, programes i documentals de producció pròpia que ens ajuden a conèixer millor el nostre propi passat?
Per què els organismes públics no s’encarreguen de vetllar per la memòria col·lectiva de tots els ciutadans si els financem entre tots amb els impostos que hi recapta l’Estat (i que administra amb comptagotes Madrid i el seu govern central)?
Recuperem la memòria col·lectiva. Reivindiquem-la ja!
Que no ens esborren ni manipulen el passat.
Juanjo Aguar
NOTA FINAL: Aprofitem per a recordar, ara mateix, l’històric parlament que el suecà Eugeni Alemany féu a la plaça de la Mare de Déu de València el dimecres 6 de novembre del 2013, on reclamava una major llibertat d’informació a l’agonitzant Canal 9 vint-i-tres dies abans del tancament d’aquest moribund i rematat ens audiovisual, el fatídic divendres 29 de novembre del 2013.
