El 6 d’octubre de 1977 va ser mortalment ferit Miquel Grau mentre enganxava cartells a Alacant amb què es convocava la immensa manifestació que es va celebrar a València el 9 d’octubre en demanda de Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. L’activista alacantí tingué el trist honor de ser l’última víctima oficial del franquisme, i així es reconeix implícitament a l’article 10 de la Llei 52/2007, de la Memòria Històrica, on precisament es col·loca el dia en què va ser agredit com a data fins on arriba el reconeixement a favor de les persones caigudes en defensa de la democràcia. El seu sacrifici, però, no va ser intranscendent, perquè pocs dies després, el 15 d’octubre, el govern d’UCD, acoquinat per una pressió del carrer que anava en augment, va haver de promulgar per fi la reclamada Llei d’Amnistia.
Han hagut de passar 37 anys perquè Miquel Grau reba un reconeixement institucional a la seua ciutat, i en eixe temps totes i tots ens hem fet escèptics davant les resistències, reticències i renúncies viscudes en el camí a la nostra consideració com a poble normal, en pau amb ell mateix i desitjós de projectar-se col·lectivament cap al futur. Ara, però, estem assistint a un canvi insospitat fa pocs mesos, perquè la necessitat de passar pàgina a la corrupció, al servilisme i a la desmemòria practicats des de la Generalitat pels governs del PP han provocat l’efecte contrari, que el nostre poble s’alçara a les urnes el proppassat 27M i diguera que ja n’hi havia prou.
Tornem a tindre un govern de progrés a les nostres principals institucions, però malauradament ja no som el “Levante Feliz” ni la “California Mediterránea” que alguns somniaven, sinó un territori empobrit per dècades d’infrafinançament i de manca d’inversions estatals, unides a un saqueig monumental. Som l’única autonomia pobra que contribueix a la cistella comuna, per damunt inclús del que fan altres territoris molt més rics; i eixe contrasentit està darrere de fenòmens negatius que patim, com l’elevat fracàs escolar, l’índex de precarietat laboral i la fuga de cervells, que sols se solucionen amb inversions fortes que, fins ara, no ens estan arribant.
El 9 d’octubre de 2015 eixirem al carrer, espere que enguany de manera massiva, per reclamar un sistema de finançament just per al nostre poble. Eixe és el repte que ha d’aglutinar-nos, perquè no tindrem cohesió ni prosperitat sense diners per a l’educació, la sanitat, la protecció social, la preservació del medi ambient, el foment de la nova economia neta, innovadora i sostenible. Hui, com al 1977, les valencianes i valencians hem d’exigir a l’Estat que complisca les seues funcions primordials, que abans eren les d’instaurar un règim de llibertats decent i ara són les d’assegurar un tractament igualitari a totes les persones i territoris que el conformen. Al front de les nostres institucions d’autogovern ja tenim persones amb voluntat de servir i no d’aprofitar-se individualment. Fem-los costat al carrer, perquè l’experiència del canvi i del benestar puguen anar avant.
ENRIC BATALLER i RUIZ
Coalició Compromís
Han hagut de passar 37 anys perquè Miquel Grau reba un reconeixement institucional a la seua ciutat, i en eixe temps totes i tots ens hem fet escèptics davant les resistències, reticències i renúncies viscudes en el camí a la nostra consideració com a poble normal, en pau amb ell mateix i desitjós de projectar-se col·lectivament cap al futur. Ara, però, estem assistint a un canvi insospitat fa pocs mesos, perquè la necessitat de passar pàgina a la corrupció, al servilisme i a la desmemòria practicats des de la Generalitat pels governs del PP han provocat l’efecte contrari, que el nostre poble s’alçara a les urnes el proppassat 27M i diguera que ja n’hi havia prou.
Tornem a tindre un govern de progrés a les nostres principals institucions, però malauradament ja no som el “Levante Feliz” ni la “California Mediterránea” que alguns somniaven, sinó un territori empobrit per dècades d’infrafinançament i de manca d’inversions estatals, unides a un saqueig monumental. Som l’única autonomia pobra que contribueix a la cistella comuna, per damunt inclús del que fan altres territoris molt més rics; i eixe contrasentit està darrere de fenòmens negatius que patim, com l’elevat fracàs escolar, l’índex de precarietat laboral i la fuga de cervells, que sols se solucionen amb inversions fortes que, fins ara, no ens estan arribant.
El 9 d’octubre de 2015 eixirem al carrer, espere que enguany de manera massiva, per reclamar un sistema de finançament just per al nostre poble. Eixe és el repte que ha d’aglutinar-nos, perquè no tindrem cohesió ni prosperitat sense diners per a l’educació, la sanitat, la protecció social, la preservació del medi ambient, el foment de la nova economia neta, innovadora i sostenible. Hui, com al 1977, les valencianes i valencians hem d’exigir a l’Estat que complisca les seues funcions primordials, que abans eren les d’instaurar un règim de llibertats decent i ara són les d’assegurar un tractament igualitari a totes les persones i territoris que el conformen. Al front de les nostres institucions d’autogovern ja tenim persones amb voluntat de servir i no d’aprofitar-se individualment. Fem-los costat al carrer, perquè l’experiència del canvi i del benestar puguen anar avant.
ENRIC BATALLER i RUIZ
Coalició Compromís
