El passat 2 de març i 40 anys després, apareixia a l’edició digital del diari “Las Provincias” un article titulat “La policía identifica a 16 radicales tras los destrozos y pedradas en la Universitat” on assenyalava a estudiants i organitzacions estudiantils i posava noms a un suposat escenari de violència dins de les facultats de la UVEG. Aquest article venia precedit per vàries notícies que els dies anteriors s’havien encarregat de manipular mitjançant l’exageració, la difamació i la distorsió d’uns fets fruit del descontent i la impotència d’una joventut tractada com una titella.
Qui assenyala als pocs –però cada volta més- joves que donen la cara pels interessos de les majories socials com a terroristes, qui parla de democràcia i respecte a les opinions des d’un despatx i des de una posició de poder sabent que el seu estatus quo no està en perill ni tampoc la seua vida, fa un exercici de cinisme enorme, perquè ell no sap que vol dir que juguen amb el teu present per hipotecar el teu futur.
Hui, com ahir, els que donen la cara, les que no tenen res, són tractades de radicals, de terroristes, de perill a la societat, de bojos contra el món, de desviats, de càncer que es deu extirpar. I soles ens queda pensar que amb titulars i notícies d’aquest tipus el que es busca no és només informar sobre uns fets, sinó provocar a la policia o l’extrema dreta perquè alguns acaben com va acabar Puig Antich farà ja 40 anys.
Dani Castillejo
