Al 2014 va néixer al meu poble, Xeresa, la iniciativa de denunciar un abús del govern autonòmic del PP en legislar a favor de les grans empreses de servei públic d’aigua potable. Una més de tantes pràctiques que afecten les empreses de servicis bàsics com són l’energia o l’aigua i que solen acabar amb un final feliç conegut com a “porta giratòria”.
El Consell presidit per Fabra havia aprovat al juny del 2013 el Decret 68/2013 de 7 de juny que regulava la Comissió de Preus de la Generalitat i els procediments per a la modificació de preus subjectes a autorització. Amb aquest decret, el PP valencià introduïa dos modificacions importants que podien afectar a tots els municipis amb una gestió privada del servei municipal d’aigua potable i clavegueram.
La primera modificació va suposar una alteració en la mateixa composició de la Comissió de Preus de la GV. Aquesta Comissió és l’òrgan autonòmic que ha d’arbitrar en cas de desavinença entre l’Ajuntament i l’empresa concessionària a l’hora d’aprovar els preus pel servei que hem pagar els usuaris: veïns o empreses. Amb aquest canvi, el PP augmentava el nombre de representants de les grans empreses del sector que passaven de ser-ne dos a tenir-ne tres davant els només dos de les associacions d’usuaris que es mantenien igual. Així, el PP valencià entregava la Comissió de Preus de la GV a les grans empreses concessionàries trencant l’equilibri en contra de l’interès general.
La segona modificació que introduïa amb aquest Decret afectava a la revisió anual de tarifa, allò que col·loquialment anomenem “l’apujada de l’IPC”. A partir d’ara, la fórmula de revisió anual de preus deixaria de basar-se en l’Índex de Preus al Consum , un índex estancat que es preveia negatiu per al 2014. El PP valencià va inventar una nova fórmula matemàtica que incloïa un “coeficient per retracció en el consum d’aigua”. Amb aquest coeficient, si en un municipi s’aconseguia reduir el consum d’aigua respecte a l’any anterior, l’empresa concessionària podia reclamar un augment del preu unitari en compensació per la “retracció”. El PP va assegurar, així, el negoci per als grans a costa de castigar les famílies i l’economia productiva al mateix temps que va penalitzar l’estalvi energètic. Podem trobar un clar paral·lelisme amb el que s’ha fet a nivell Estatal amb la regulació de les tarifes elèctriques.
El Consell presidit per Fabra havia aprovat al juny del 2013 el Decret 68/2013 de 7 de juny que regulava la Comissió de Preus de la Generalitat i els procediments per a la modificació de preus subjectes a autorització. Amb aquest decret, el PP valencià introduïa dos modificacions importants que podien afectar a tots els municipis amb una gestió privada del servei municipal d’aigua potable i clavegueram.
La primera modificació va suposar una alteració en la mateixa composició de la Comissió de Preus de la GV. Aquesta Comissió és l’òrgan autonòmic que ha d’arbitrar en cas de desavinença entre l’Ajuntament i l’empresa concessionària a l’hora d’aprovar els preus pel servei que hem pagar els usuaris: veïns o empreses. Amb aquest canvi, el PP augmentava el nombre de representants de les grans empreses del sector que passaven de ser-ne dos a tenir-ne tres davant els només dos de les associacions d’usuaris que es mantenien igual. Així, el PP valencià entregava la Comissió de Preus de la GV a les grans empreses concessionàries trencant l’equilibri en contra de l’interès general.
La segona modificació que introduïa amb aquest Decret afectava a la revisió anual de tarifa, allò que col·loquialment anomenem “l’apujada de l’IPC”. A partir d’ara, la fórmula de revisió anual de preus deixaria de basar-se en l’Índex de Preus al Consum , un índex estancat que es preveia negatiu per al 2014. El PP valencià va inventar una nova fórmula matemàtica que incloïa un “coeficient per retracció en el consum d’aigua”. Amb aquest coeficient, si en un municipi s’aconseguia reduir el consum d’aigua respecte a l’any anterior, l’empresa concessionària podia reclamar un augment del preu unitari en compensació per la “retracció”. El PP va assegurar, així, el negoci per als grans a costa de castigar les famílies i l’economia productiva al mateix temps que va penalitzar l’estalvi energètic. Podem trobar un clar paral·lelisme amb el que s’ha fet a nivell Estatal amb la regulació de les tarifes elèctriques.
Aquest mes, la diputada a Corts de Compromís, Graciela Ferrer ha presentat una Proposició No de Llei que recollia estes denúncies que recollíem al 2014 en forma de moció. La PNL, basada en la moció nostra del 2014, ha estat aprovada amb els vots favorables de tots els grups parlamentaris excepte el PP.
Tots som conscients del greu problema de les portes giratòries: exministres, exsecretaris d’estat, expresidents de governs que acaben d’assessors en empreses que prèviament han estat beneficiades per lleis, decrets i ordres. Del cost social, econòmic i mediambiental que té sofrir una legislació tant injusta com tramposa, amb aberracions com el “coeficient de retracció de consum”, la prohibició de produir energia solar tot i que en altres llocs d’Europa està fomentant-se apujar la part fixa d’una tarifa energètica i reduir la variable que depèn del consum/estalvi …
Tots aquests abusos ens fan vore que vivim en un Estat segrestat pels oligopolis. Ara bé, quan iniciatives com esta PNL de la diputada Gabriela Ferrer se sumen a propostes com la Llei d’incompatibilitats del conseller Alcaraz -també de Compromís- podem dir que el canvi està en marxa; tancarem portes giratòries en benefici del medi-ambient l’economia familiar i productiva.
Tomàs Ferrandis, alcalde de Xeresa.
