Malauradament, l’Estat Espanyol compta amb 8 (dels més de 200 que existeixen a la UE). Si filem més prim, a més a més, a València en tenim un.
Situat a l’Avinguda Doctor Waskman, en una zona propera al Centre de la ciutat, però aïllat de la vida exterior per uns ferms murs grisos, el CIE de Sapadors amaga violacions de drets humans dia rere dia.
Aquests centres són el paradigma de la política migratòria europea. Una política que permet tancar en presons 600.000 persones en tota la UE només per una falta administrativa (no tenir papers).
Vivim en un país on una persona que no té els papers en regla pot ser tancada 60 dies en una presó sense cap garantia legal, teòricament “per a vigilar-la abans de ser expulsada al seu país d’origen” – O, qui ho sap? A altra destinació…
Diem teòricament perquè en la pràctica només s’expulsa el 40% de les persones que entren en un CIE. I ens preguntem, si no segueixen ni tan sols l’objectiu pel qual -segons el Govern- existeixen, per què es mantenen en peu? Efectivament, no són més que un de tots els esglaons de les lleis migratòries actuals. Polítiques de repressió i submissió que deguem denunciar amb veu alta i clara.
Per poder tancar a aquestes persones, la policia, encara que la llei ho impedeix, demana documentació de forma injustificada, seguint criteris racistes. Si no tenen els papers en regla poden detenir-les i posteriorment tancar‐les en un CIE per a finalment expulsar‐los del país. Tancades als CIE, aquestes persones pateixen la privació de llibertat i de molts altres drets, com són els drets a la dignitat i integritat física. De fet, només al CIE de Sapadors (València) al 2012 un total de 26 reclusos manifestaren haver patit violència policial i al gener de 2014 una queixa col·lectiva signada per més de 40 interns, denunciava les situacions denigrants en què es troben reclusos.
I aquesta és la realitat: es criminalitza la migració de persones per justificar la repressió d’éssers humans que vénen a Europa fugint de les bales, la pobresa o persecucions polítiques.
Éssers humans que venien acompanyats per d’altres que han perdut la seua vida en arriscats i desesperats viatges, fonamentalment a les aigües del Mediterrani. Morts que eren i són evitables.
Lluny de solucionar el problema -una política migratòria contra persones que abandonen els seus països fugint de conflictes polítics, guerres o de la pobresa-, la Unió Europea posa el punt de mira en les fronteres i aposta per allunyar més ambdós continents i facilitar les expulsions.
És per això que hem de posicionar-nos. Defensem una política per a totes les persones. Perquè totes gaudim dels mateixos drets. Perquè migrar ni és un delicte ni deu ser una obligació. Diem alt i clar: Tanquem els CIE.
Irene Martínez i Béseler i Andreu Romero i Alcayde
Compromís – Grup de Treball CIE NO
