És així com va nàixer la idea de celebrar l’últim dia de la setmana de la infància una cavalcada on les tres magues de la humanitat eren Llibertat, Igualtat i Fraternitat, per recordar-nos que sense la seua presència la vida no tenia sentit
(del llibre les Magues de gener).En aquells anys encara no s’havien inventat les paraules sororitat ni machirulo. I tampoc feminazi.(**)
Any 2016, València, una entitat cultural valenciana centenària -any 1993 es va celebrar el seu primer segle d’existència i el 2005 el centenari de la Societat Coral el Micalet, refundada el 1905- torna a celebrar aquesta setmana de la infantesa. Cristina Escrivá Moscardó, escriptora, guionista i investigadora especialitzada en la recuperació de la memòria col·lectiva, és l’encarregada de realitzar l’exposició i material didàctic per treballar amb les criatures els valors humans que la inspiren i el punt final: la Cavalcada.
En l’exposició es recreen imatges, joguets antics… i s’exhibeixen meravellosos objectes realitzats amb materials reciclats. El llibret de Cristina Escrivá ens explica tota la història. Les precioses il·lustracions són de Román Sánchez.
El meu agraïment a tots dos i al Micalet va ser immens per descobrir-me una història que -reconeixent la meua ignorància- desconeixia, però també per donar-me l’oportunitat d’ensenyar a un xicotet de quatre anys que existeix un univers més enllà del pare Noel. A casa seguim celebrant la festivitat de les Reines Magues, reivindiquem aquesta tradició i lluitem per conservar-la, això sí, feminitzant-la. Encara que allò de la corona no va amb nosaltres. Per tant, açò de les Magues de Gener ha sigut tot un descobriment. Magues, que no Reines.
Al menut li vàrem llegir el llibre com un conte, recreant així la història de les magues que vénen la nit del 5 i porten regals, aquelles magues a les quals va escriure i enviar la carta fa dies. Les il·lustracions ens van servir per desvirtuar la imatge formada en la seua imaginació, si bé el xicotet va canviar els botins amb taló de la imatge per les esportives que permeten córrer (no sé qui li ensenya aquestes coses!). El 6 de gener, va rebre els regals de les tres i fins i tot una carta signada per elles: Igualtat, Llibertat i Fraternitat (*)
No vaig poder anar a la Cavalcada, però vaig celebrar la iniciativa i em va il·lusionar veure a les Magues saludar des de la balconada de l’Ajuntament. Hauria de dir que les tres -Llum Fos, Manola Roig i Rosa Roig- són formoses, sàvies, solidaries o íntegres?
Però l’alegria va durar poc, ja que ràpidament els insults masclistes a les tres dones que representaven les magues van ser terribles. Podíem haver esperat aquesta reacció perquè vivim en una societat patriarcal, on les dones estem discriminades en tots els àmbits, on seguim aguantant milers de violències masclistes tots els dies, on se’ns mata per ser dones … era previsible que no sentara bé que tres dones encapçalaren una cavalcada. I damunt, de tradició republicana, cosa que va molestar molt a tant de fatxa com tenim en aquestes terres, com demostren els llargs i negres anys de des-govern que hem patit.
Insults grollers d’energúmens que s’atreveixen a opinar del físic de les dones. Un físic a més que s’ha de sotmetre a unes mesures i edats estandarditzades. Vaja, que si no entrem en una talla 38 i som jovenetes ja no servim per a res. Machirulos que mai reconeixeran les nostres capacitats intel·lectuals, aquelles que els falten a ells.
Falta cultura, molta. Perquè ací no parlem d’estar d’acord o no amb celebrar aquesta cavalcada des del coneixement d’allò que representa. No s’ha fet critica ni s’ha raonat. Ací s’insulta des del menyspreu i la misogínia, des del feixisme que no admet que l’Ajuntament òbriga les seues portes a la diversitat.
Uns insults i un menyspreu que s’han focalitzat en les tres dones que representen les Magues -que no Reines- , però que van dirigits també a totes i cadascuna de les persones i entitats -més de trenta- que han fet possible aquesta setmana de la infantesa, el punt i final de la qual ha sigut la cavalcada.
(*) Glossari del llibre “Les Magues de gener”, de Cristina Escrivá:
Cultura: conjunt de coneixements adquirits mitjançant l’estudi, les lectures, els viatges, etc. que ens fa gaudir més de la vida.
Fraternitat: unió i respecte entre membres de la societat
Igualtat: mateixa classe o condició entre persones, sense fer distinció entre elles
Llibertat: facultat de l’èsser humà d’obrar en autonomia i realitzar tot allò que no perjudique als altres.
(**) Altres definicions que em permet recordar:
Machirulo: Es un cabrón que la vive subestimando a la mujer y su poder, para él todas somos unas putas menos la madre que lo parió, que es una abnegada y sufrida mujer, como deberíamos ser todas. Se debe imaginar que su mamá lo creo con dibujos y crayolas, Viridiana Araceli Ramirezz Lazzio (feminista, latioamericana, desconec més de la seua vida però em va encantar la seua definició).
Feminazi: acrònim de feminista i nazi, la qual cosa és una aberració atès que com totes sabem el nazisme va perseguir al feminisme. S’utilitza contra les persones -generalment dones, però també contra homes- que lluiten per la igualtat. Cultura machirular.
Patriarcat: manifestació i institucionalització del domini masculí sobre les dones, xiquets i xiquetes de la família i l’ampliació d’aquest domini sobre les dones en la societat en general, Gerda Lerner (feminista, historiadora)
