La política del Govern Valencià envers tot allò que es relaciona amb la recuperació dels serveis de la ràdio i televisió públiques està embolcallat de contradiccions, incongruències, desídia i falta de rigor. Ho veiem en la inconsistent i erràtica política per a la suposada recuperació del sector audiovisual valencià: la Presidència de la Generalitat ha convocat una Consulta Preliminar del Mercat per a una quimèrica RTVV que no existeix, ni legalment ni realment, i que està impulsada des del mateix Consell que promet una ràdio i televisió despolititzades. A més, demana uns projectes sense definir prèviament uns criteris de baremació precisos. El problema d’aquestes ocurrències és que tenen víctimes de carn i os: els treballadors.
Els 800 projectes presentats porten darrere milers d’hores de treball i tots sabem que la gran majoria no s’han cobrat ni es cobraran. El Consell ha venut fum a les productores, les productores han venut fum als treballadors i, fins i tot, alguns treballadors, en la seua angoixa, han comprat ells sols el fum. No hi havia millor manera de començar: aprofitar la desesperació per a precaritzar encara més el mercat audiovisual. I això, abans de començar.
Treballar de veres amb treballs de ‘mentiretes’
Des d’Intersindical Comunicació volem mostrar el nostre rebuig a iniciatives com la Consulta Preliminar de Mercat feta per la Presidència de la Generalitat Valenciana i volem manifestar la nostra sorpresa sobre com s’està tractant des de l’Administració el sector audiovisual valencià. Consultes com aquesta només contribueixen a perpetuar la precarització dels professionals i a normalitzar el treball debades, a canvi de promeses laborals. És especialment greu que aquestes accions estiguen promogudes des de l’Administració.
Cal, ara més que mai, un pla de recuperació integral del sector audiovisual, amb criteris clars i transparents, que tinga present els drets laborals dels treballadors, i establir des de l’Administració com a objectiu fonamental la creació de llocs de treball en condicions dignes, que és l’única manera de potenciar l’audiovisual valencià.
Presidència de la Generalitat va decidir fer una “consulta de mercat”, emparada per l’article 40 de la directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu. Es tracta d’una normativa europea prou vaga i la formen dos paràgrafs:
“Abans d’iniciar un procediment de contractació, els poders adjudicadors podran realitzar consultes de mercat amb vistes a preparar la contractació i informar els operadors econòmics sobre els seus plans i requisits de contractació”
(La consulta) “podrà utilitzar-se en la planificació i el desenvolupament del procediment i contractació, sempre que aquest assessorament no tinga per efecte falsejar la competència i no done lloc a vulneracions dels principis de no discriminació i transparència”
Davant la consulta, ens sorgeixen molts dubtes: Per a quina televisió se suposa que es fa la consulta? Encara no hi ha llei, ni hi ha televisió ni ràdio ni hi ha cap mitjà de comunicació públic.
Una baremació sense criteris porta a una selecció arbitrària
La baremació que ens proposen és etèria. No sabem qui els ha assessorat, però quan es demanen projectes, normalment es tenen en compte alguns factors que s’han oblidat en aquesta “consulta”. Eixos factors solen tindre una base fonamental: quina és la tele què volem i com la farem? Les respostes a aquestes preguntes no són teòriques, sinó pràctiques: graelles de franges, target per a cada franja, objectius si hi ha més d’una cadena, possibilitats de finançament extern o no, tipus d’emissió i tecnologies associades a diverses plataformes, pressupost per a cadascuna de les franges marcades, etc. La consulta no fa esment a cap d’aquestos factors i és, per tant, tramposa.
Qui valora els continguts que es presenten? Després de tot el que ha passat al sector, estem cansats d’escoltar persones que pensen que saben de tele perquè en tenen una al menjador de sa casa. Som professionals i aspirem a que aquells que valoren el nostre treball siguen també professionals.
Aprofitar la desesperació dels treballadors per a precaritzar encara més el sector
Precarització i treball debades. Eixos 800 projectes davant dels quals els senyors Vidal i Clemente posaven somrients per a la foto suposen molt de treball i d’esforç i els professionals de l’audiovisual normalment cobren per fer aquest tipus de feina. Als projectes estan abocats anys d’estudis o d’experiència. És imprescindible ressenyar que molts dels projectes han estat elaborats per professionals que no han vist remunerada la seua feina més que amb la promesa difosa de poder treballar en el futur i, lluny de suposar un revulsiu per al sector, la consulta ha aguditzat més encara la situació desesperada de molts treballadors. En la major part dels casos, a més, el sector ha posat diners de la seua butxaca per a dissenyar aquests projectes, sense saber on acabaran.
Finalment, el secretari autonòmic de Comunicació ha declarat als mitjans que la quantitat de projectes presentats és una “respuesta positiva y de gran calidad” i que “recibir estos proyectos es una muestra del buen estado de salud del sector en la Comunitat Valenciana y de las ganas de recuperar un servicio público que la sociedad viene reclamando”. Per a nosaltres, la resposta del sector és el gran símptoma de l’estat de necessitat i el grau de desesperació de tot l’audiovisual i no és, per tant, un motiu per a estar feliços. Un poc més de professionalitat i empatia per part de l’Administració ens aniria bé.
Aquest tipus de consultes no promouen el treball de qualitat, no ajuden el sector audiovisual i no garanteixen la creació de la nova radiotelevisió. Ni tant sols garanteixen la protecció de la creació intel·lectual dels formats que s’han presentat.
És per això que des d’Intersindical Comunicació voldríem que el Consell posara en pràctica una política clara i transparent per a reanimar el sector, que aprovara les lleis i normes de posada en marxa de les noves ràdios i televisions i que en elles s’incloga el reconeixement explícit dels drets laborals i les condicions dignes i d’igualtat dels treballadors i professionals que puguen desenvolupar la seua feina al voltant de la nova empresa pública, ja siga directament o indirecta.
Per Intersindical Comunicació
