Sí, el PSC, i sí, a Catalunya. A la gent li va quedar molt clar que els socialistes catalans eren determinants i com que no volien el PP no els hi quedava altra que anar a votar en massa. Considere que va ser un eslògan molt encertat i per això, amb el seu permís, el vull utilitzar en aquest article d’opinió.
Però en aquest article no vaig a parlar del PSC ni d’aquell PSOE del 2008 que va aconseguir més d’11 milions de vots. Quins temps! Vull utilitzar-lo per referir-me al PSOE actual, però més concretament a qui més respecte es mereix, que són les i els militants, l’ànima del partit.
Hi ha molta gent, però molta, entre els quals estic jo el primer, que hem deixat de confiar en aquest partit. Però no ha sigut així perquè sí. Hem deixat de confiar en els que estan al capdavant i que només se’n recorden de la militància quan s’han d’omplir actes, quan s’han de repartir paperetes o quan s’ha de donar la cara per ells. I donar la cara per gent que passa de tu olímpicament és molt dur.
Encara no s’han plantejat per quin motiu des de 2008 s’han perdut la meitat dels vots? No s’han perdut perquè ha aparegut Podemos, sinó que Podemos ha aparegut perquè les coses s’han fet molt malament i la gent està farta. I una de les coses que més malament s’han fet ha sigut desconnectar de manera radical amb les bases. I no ens hem d’oblidar que les bases d’un partit polític són la seua força, el seu esperit i l’energia per portar-ho tot endavant. Actualment hi ha un abisme entre el que pensa la direcció del PSOE i les seues bases. És més, sempre s’ha dit que la militància és molt més d’esquerres que les direccions que s’han tingut durant els darrers anys. La militància és més “canyera” i els de dalt, quan arriben al cim, se n’obliden amb una facilitat increïble.
Què és el que ens trobem ara? Que la militància ha dit prou i està de manera majoritària en contra de la gestora del partit, ja que reclamen un Congrés i unes Primàries quan abans millor, ja que el partit va sense líder, sense cap rumb i amb el llast d’haver deixat governar el PP sense haver-ho consultat amb elles i ells.
I què ha fet la militància? Estan a mort amb Pedro Sánchez. Estan del costat del líder que van forçar a dimitir de manera “colpista” quan només volia fer tot el possible perquè hi haguera un govern d’esquerres. El van fer fora i han permés que governe el PP. Per tant, ara Pedro Sánchez és eixe líder que des de fora del partit està reclamant la veu dels militants i també un gir a l’esquerra per ser el partit de referència que sempre ha sigut. I clar, la gent està molt bolcada amb ell i li donen totes les seues forces i ànims per tornar a encapçalar un projecte SOCIALISTA, amb majúscules.
I jo ara em pregunte, si Pedro Sánchez guanyara unes hipotètiques primàries qui seria “el guapo” que es rebotaria contra la decisió de la militància? Què farien Susana Díaz, Javier Lambán, Fernández Vara, García Page, Javier Fernández o Ximo Puig?
La majoria de la militància ho té clar i el que volen és que Sánchez done el pas endavant perquè no volen ni en pintura aquells he mencionat anteriorment. Per això podrien dur com a eslògan “Si tu no hi vas, ells tornen”, perquè el que no volen és que els barons i la baronessa tornen a decidir per elles i ells. Perquè en un partit com el PSOE cada militant hauria de tindre un vot i decidir sense cap imposició. Ho anomenen democràcia.
