Aquesta esmena va adreçada, en part, també, a col·lectius reivindicatius del respecte a una sexualitat lliure (com puga ser LGTB) i a tots els que s’han posat les mans al cap i el crit al cel pel cartell d’Endavant, que convoca a la manifestació del dia de l’Orgull a València.
Vaja per davant que el dret a la llibertat d’expressió (sexual, artística o de culte) estan per sobre de tots els credos. Aleshores, es pot fer befa o mofa i, per què no, caricaturitzar de forma sarcàstica quelcom icona que, al cap i la fi, no és res més que una expressió o representació figurada dels pensaments abstractes. Que les caricatures falleres, no blasmen corrosivament i divertida qualsevol esdeveniment o ideologies polítiques i morals? Però, per a l’ordinari de l’arquebisbat (Cañizares i el seu seguici), tot el que hi ha a l’Església és sagrat i, per tant, intocable i indiscutible, però, sí que es poden desobeir les lleis d’un estat democràtic. Ningú d’ENDAVANT ha anat a rebentar cap homilia ni a boicotejar cap acte religiós importunant els creients. L’únic que rebentava els rosaris de l’aurora era Blasco Ibañez, i d’això, ja fa molt de temps (sempre sortien a garrotades).
El cartell és una simple caricatura, prou enginyosa, dels anys 80, on es mostra que les dues madonnes s’entenen perfectament, estan per la unitat de la llengua i no tenen conflictes lingüístics ni racials (Es pot ser més tendre i agermanat?). Un acte de desagravi per a contrarestar la profanació de l’ambigua i sagrada sexualitat de La Mare de Déu pot esdevenir, també, un acte de lesbofòbia (la manera més primària de masclisme). Convoquen, panegíricament, a resar perquè han tractat, suposadament, de lesbiana la Verge i això (tant dir-ho com ser-ho) és pecat. El dogma nega el lesbianisme; no és pot ser, al mateix temps, Verge i Mare de Déu i besar-se, als queixos, com sempre han fet d’antuvi, homes i dones.
El més decebedor ha estat veure i escoltar, a militants gais i a gent políticament correcta, blasmar el caricaturesc cartell i assumir que la composició és ofensiva. Això vol dir que no estan a favor de la lliure expressió plàstica (possiblement siga, malintencionadament, sexista i masclista, “el cartell”), i igual que a l’Església, l’acaben condemnant. És ofensiu suposar que els gojos de La Verge són amb una altra Verge? És l’homosexualitat un nou pecat de la degradada i laica societat? Pecat és reduir la figura de la Verge i, amb ella, la dona a la condició de paridora i complement de l’home.
Per a no finar tan dramàticament i fer-ho A La Valenciana diré: Dels pecats del piu, Déu se’n riu i, els de la figa, els santifica.
Amarcord. Pere Moll
Vaja per davant que el dret a la llibertat d’expressió (sexual, artística o de culte) estan per sobre de tots els credos. Aleshores, es pot fer befa o mofa i, per què no, caricaturitzar de forma sarcàstica quelcom icona que, al cap i la fi, no és res més que una expressió o representació figurada dels pensaments abstractes. Que les caricatures falleres, no blasmen corrosivament i divertida qualsevol esdeveniment o ideologies polítiques i morals? Però, per a l’ordinari de l’arquebisbat (Cañizares i el seu seguici), tot el que hi ha a l’Església és sagrat i, per tant, intocable i indiscutible, però, sí que es poden desobeir les lleis d’un estat democràtic. Ningú d’ENDAVANT ha anat a rebentar cap homilia ni a boicotejar cap acte religiós importunant els creients. L’únic que rebentava els rosaris de l’aurora era Blasco Ibañez, i d’això, ja fa molt de temps (sempre sortien a garrotades).
El cartell és una simple caricatura, prou enginyosa, dels anys 80, on es mostra que les dues madonnes s’entenen perfectament, estan per la unitat de la llengua i no tenen conflictes lingüístics ni racials (Es pot ser més tendre i agermanat?). Un acte de desagravi per a contrarestar la profanació de l’ambigua i sagrada sexualitat de La Mare de Déu pot esdevenir, també, un acte de lesbofòbia (la manera més primària de masclisme). Convoquen, panegíricament, a resar perquè han tractat, suposadament, de lesbiana la Verge i això (tant dir-ho com ser-ho) és pecat. El dogma nega el lesbianisme; no és pot ser, al mateix temps, Verge i Mare de Déu i besar-se, als queixos, com sempre han fet d’antuvi, homes i dones.
El més decebedor ha estat veure i escoltar, a militants gais i a gent políticament correcta, blasmar el caricaturesc cartell i assumir que la composició és ofensiva. Això vol dir que no estan a favor de la lliure expressió plàstica (possiblement siga, malintencionadament, sexista i masclista, “el cartell”), i igual que a l’Església, l’acaben condemnant. És ofensiu suposar que els gojos de La Verge són amb una altra Verge? És l’homosexualitat un nou pecat de la degradada i laica societat? Pecat és reduir la figura de la Verge i, amb ella, la dona a la condició de paridora i complement de l’home.
Per a no finar tan dramàticament i fer-ho A La Valenciana diré: Dels pecats del piu, Déu se’n riu i, els de la figa, els santifica.
Amarcord. Pere Moll
