D’una banda, l’IEC fa una reforma exprés de la gramàtica eliminant la major part dels accents diacrítics de manera que ja no sabrem si són “les mores les que compren móres” o al contrari, en una revolució vegetal que ha canviat el mercat. Tampoc si la “dona dóna” o “dóna la dona” i així unes quantes més.
També ens trobem amb uns altres canvis ortogràfics: eradicar passa a erradicar mentre al DNV seguirà sent eradicar.
D’altra banda, l’AVL, en el seu intent de fer-se voler per qui no la vol, admet, en el nou diccionari, doblets del tipus ‘acaminar’/‘caminar’ o ‘amostrar’/‘mostrar’ però: Per què no ‘amoto’/‘moto’? Admet també ‘llegó’/‘lligó’, però no ‘llagó’ i, tanmateix, sí que inclou ‘llançol’/‘llençol’.
D’acord que en les formes dialectals diu entre parèntesi (col·loquial) però, per molt que ho pose, si l’entrada està dins d’un diccionari “normatiu”, aquesta forma passa a ser normativa.
Quins criteris han seguit tant els uns com els altres, a més d’obviar, tots dos, parts dels territoris del domini lingüístic? Com a filòleg, professor i usuari del valencià, se’m fa difícil esbrinar quins són els criteris lingüístics que han seguit, si més no els de jugar a ser condescendents amb qui no toca i moderns amb allò que no toca.
El cas de tal desficaci és que la JQCV diu que qualsevol forma recollida en un diccionari normatiu és admesa. Per tant, no ens en queda una altra que dir als alumnes de valencià que s’estudien fil per randa totes les entrades dels dos diccionaris i au!
Gràcies acadèmics i acadèmiques, després de tot açò a un li entren ganes de dir : “ViXca les normes del PuiCH!”
Joan Bolufer
