Sempre la mateixa cançó!

Les notícies que ens arriben de Madrid, com de costum, fan pensar en un futur molt negre per a les finances de la Generalitat Valenciana i, per extensió, de la situació dels nostres serveis públics. No ens arriben ni tan sols els diners per sostenir l’educació i la sanitat públiques, amb un endeutament sistemàtic de 1500 milions d’euros. Això fa insostenible l’autonomia, i ens fa sospitar que el que es pretén és buscar raons artificialment per arribar a suspendre l’autonomia.

L’última demanda de finançament del President de la Generalitat, Alberto Fabra, ha estat contestada, de nou, amb una negativa injustificable per part del Ministre d’Hisenda, Cristobal Montoro. No és res que no ens esperàvem, ja és tota una tradició valenciana demanar les molles d’allò que ens pertoca i que ens les neguen. Sempre és la mateixa cançó! No tenim dret els valencians a un sistema de finançament just? No paguem els nostres impostos? No diuen que som tant espanyols (o més) que la resta?

La mala praxis del Govern de la Generalitat Valenciana ha fet que no tinguem suficient força per exigir allò que és nostre. La manera de demanar almoina a Madrid ha fet sentir-se forts a aquests últims i que ens neguen allò que ens pertany per dret i per llei. No volem ser ciutadans de tercera que ofrenen la seua riquesa a d’altres i que ens empobrim fins el límit! No volem un Govern que fa de la necessitat de la seua ciutadania una excusa per retallar allò necessari, en favor d’una suposada recuperació econòmica en la que ningú creu. No volem ser un poble esclau dels capricis dels seus governants així que, hem de canviar la lletra de la cançó. I, si no ho fan els nostres governant, ho farà el poble.

Així que ha arribat el moment de que el poble deixe d’ofrenar i comence a exigir. Com a poble, tenim dret a anar tots a una veu a exigir allò que és nostre. A la fi, la marxa triomfal de qualsevol poble és aquella que el fa viure d’una manera digna i sense cap dependència de les almoines d’altres. Si només rebem almoines i desaires a canvi d’anys d’haver ofert incansablement les nostres glòries a Espanya, potser siga el moment de plantejar-se altres models de relació.

Jaume Ortiz i Àlfons Sánchez
Autors de l’exposició ordelsvalencians.com