El darrer (fins ara) petard que explota d’esta traca valenciana de la corrupció, és el cas d’eixe gran showman de la política que és Alfonso Rus, on en una gravació sols de veu, se l’escolta suposadament comptant bitllets ( es suposa que d’eixos de 500 que diuen que existeixen) d’una comissió il·legal. I clar, al no vore la imatge, ell diu que això és un muntatge ( no serà obra d’una imitació de Xavi Castillo?).

Diuen que si això ha estat foc amic, des de dins del mateix PP, que vist com es perd l’ajuntament de València i la Generalitat, i la Diputació podria convertir-se en el seu últim reducte, que no poden deixar tot el minvat poder institucional del PP en mans d’una persona com Rus. Vés a saber ( espere que també perden eixa i totes les Diputacions).

Siga com siga, el cas de Rus no és un cas aïllat, i Alberto Fabra no pot ara eixir com al netejador de la corrupció del seu partit, ja que hem vist massa casos on no ha fet res, i com el mateix Alberto Fabra ha estat sempre davall l’ombra d’una gestió corrupta. Rus és sols un cas més, de tot el que és el PP, una maquinària dedicada a guanyar eleccions per saquejar les institucions, mentre bona part del seu electorat confiava en ells com a gestors públics sense saber que al que es dedicaven bona part dels seus dirigents era al lladronici en majúscules.

El mateix Alberto Fabra va estar imputat per prevaricació, falsedat i tràfic d’influències pels tèrbols contactes amb el Cortes Ingles, quan es va modificar tot el PGOU, allò del solar de la via i demés ‘xanxullos’, al final, la falta de proves concloents el va exculpar. Formava aleshores Fabra part del govern municipal de Jose Luís Gimeno, qui també va fer negocis més que tèrbols en les obres de l’antiga estació de Renfe ( amb el lloguer digital d’espais i edificis de la seua propietat” i sempre amb les acusacions de corrupció per la concessió d’obres públiques).

Eren els anys de bonança i adjudicacions oloroses a les empreses que després s’han vist implicades en la Gürtel, Facsa, Lubasa, Piaf, etc.

Després va esclatar el cas Fabra, la defenestració per corrupció també de personatges de primera línia com Ricardo Costa, Manuel Cervera, Víctor Campos, Vicente Rambla, Francisco Martínez, Adelino Santamaria,… i estem parlant sols de les comarques de Castelló. Molts d’estos casos, quasi tots, han acabat caient per la seua pròpia putrefacció, i no per les mesures higièniques del PP. Alberto Fabra, ha format part d’eixa manera d’entendre i viure la política, que acaba representant que qui sobreviu a ser imputat, investigat o condemnat, és perquè encara no se li han trobat proves per anar contra ell, i on es persignen cada dia per no tindre a cap filtrador intern que et faça la punyeta com li ha passat ara a Rus.

Perquè, també el cas Fabra va esclatar perquè una persona del PP ( el soci de Fabra, reconegut militant del PP, l’empresari Vilar), va estirar de la manta que també el cobria a ell. I això és el que més mal fa, que al final esta putrefacció del PP acabe semblant a la gent, que tot els polítics són iguals, i que si algú encara no se li ha descobert cap marranada d’estes, no és perquè siga honrat, sinó perquè ha estat més llest i ha sabut tapar-se millor, o perquè encara no l’han trobat fent-ho.

Fabra, Alberto, ha estat còmplice des del minut zero amb la corrupció; permentent per exemple el paradigmàtic Francisco Martínez continue com a alcalde de Vall d’Alba, o que es presenten com a candidats a l’alcaldia persones imputades en pobles diversos com Benicàssim, Cabanes o Segorbe.

El problema no es diu Rus, es diu PP.

Carles Mulet
Coportaveu de Compromís a les comarques de Castelló

Comparteix

Icona de pantalla completa