Fa 31 mesos, la matinada del 29 de novembre de 2013, els valencians ens vam quedar a les fosques i vam adquirir un nou estatus: el d’anomalia democràtica. Érem, i som, l’únic país europeu amb llengua pròpia sense mitjans públics de comunicació.
Fa uns dies, en plena ressaca electoral del 26J algunes anàlisis coincidien en la manca de mitjans de comunicació públics com una de les urgències del Consell. Hi coincidisc. No perquè aquests hagen de ser una corretja de transmissió del Govern Valencià (cosa que s’ha d’evitar de totes totes amb mecanismes de control interns i externs) sinó per la necessitat que el País Valencià s’explique a ell mateix. Sense relat propi, ens costarà assolir els reptes que tenim al davant, com el finançament autonòmic o el Corredor Mediterrani, que no ocupen ni un segon als mitjans de comunicació de fora del País valencià.
Amb aquesta diagnosi, encara costa més d’entendre la situació actual amb la recuperació de RTVV. Un any després del canvi de govern seguim “en negre” i encara amb moltes incògnites. La recuperació de RTVV s’ha fixat en dates que s’han incomplit sistemàticament i les promeses dels governs que ara formen part o donen suport al Consell segueixen en un calaix. La primera: la reparació als treballadors i treballadores de l’ens públic que van ser acomiadats amb un ERO fruit de la voluntat manifesta del Partit Popular de no voler complir la sentència del 5 de novembre de 2013 de nul·litat del primer ERO. És obvi que el desgavell legal i econòmic que va deixar el Partit Popular no ho ha posat gens fàcil, però és incomprensible que el Consell no haja obert un procés negociador amb el Comité d’Empresa de RTVV per buscar una solució pactada. De fet, encara seria més incomprensible que l’actual govern del PSPV i Compromís acabara a l’Audiència Nacional defensant davant el jutge l’ERO del Partit Popular, amb un risc gens menyspreable de nul·litat i un cost d’entre 150 i 200 milions d’euros per a la Generalitat.
Tots recordem les mobilitzacions prèvies al tancament de RTVV i el suport explícit de PSPV, Compromís i Podemos a les demandes dels treballadors de RTVV, fotos amb jupetí roig incloses. Abans de les darreres autonòmiques aquests partits, com també Esquerra Unida i Esquerra Republicana, vam assolir un consens per a la recuperació del servei públic i la reparació de la plantilla. A les concentracions de cada divendres a la plaça de Manises els d’Esquerra Republicana ens hem quedat sols en el suport a les demandes dels treballadors i treballadores, i és molt decebedor que així siga.
El Consell ha decidit deixar de fer política enviant la qüestió i la responsabilitat a les Corts. No és un cas aïllat, també ho ha fet amb les qüestions culturals desviant-les a l’AVL. Siga com siga, plana a l’ambient la temptació de fer una radiotelevisió que seria la reproducció del model Alzira en l’àmbit comunicatiu: plantilla mínima i la resta privatitzat. Ja s’ha vist a altres indrets de l’Estat quin és el resultat: precarietat laboral per a un sector que al País Valencià està absolutament devastat i un producte de poca qualitat. A més l’obertura d’una nova empresa abocaria a un nou conflicte legal, el de la successió d’empreses obrint una nova mercantil, amb el mateix objecte social, amb el mateix accionariat i sense comptar amb els treballadors de RTVV.
En tot aquest afer també hem vist la perversitat del llenguatge. S’ha especulat molt amb “la despesa” de nova televisió autonòmica. Sent plenament conscients de la situació límit de les finances de la Generalitat Valenciana, no podem deixar de reivindicar RTVV com una inversió no com una despesa, com ocorre amb la resta de serveis públics. També es confon malèficament els “drets laborals” amb els “privilegis” quan es parla dels treballadors i treballadores. Si parlar de drets laborals adquirits, fins i tot amb oposicions aprovades, és equiparable amb els privilegis, caminarem decidits cap a la precarietat i l’explotació, que ben mirat són màximes, desgraciadament, per als professionals dels mitjans de comunicació.
Comptat i debatut, fem una crida novament a l’obertura d’un procés negociador. Ens preocupa que el buit de la nostra memòria audiovisual que ja dura 31 mesos es seguisca perllongant en el temps, ens preocupa que els drets dels treballadors siguen trepitjats per un govern en principi d’esquerres, ens preocupa que la nova RTVV falte als principis que vam reivindicar massivament als carrers, ens preocupa que siga una nova oportunitat perduda, ens preocupa que les noves generacions no tinguen accés a continguts en valencià, ens preocupen les fugides endavant. I sobretot ens preocupa seguir sent una anomalia democràtica.
Josep Barberà, president d’ERPV
