Sé que sona un disbarat i que una cosa així mai podria passar en un estat modern com l’Estat espanyol. Els pobles de l’Estat espanyol mai em vist impunitat o cap tipus de manipulació o injustícia dins del nostre sistema judicial. Mai hem vist un desnonament d’una dona major per no pagar la llum (ni que un equip de futbol l’ajude, i no l’estat, ja que això d’ajudar els ciutadans és massa comunista per als seus pensaments lliberals), ni tancar a uns titellaires, ni tornar l’arsenal a cap grup neonazi, ni l’absolució de l’assassí d’un jove a Burjassot per les seues idees (augmentant el dolor de la família) i, per descomptat, tampoc no hem vist una condemna d’un any de presó per unes piulades a cap cantant.
Clarament, aquestes coses passen sols a països en vies de desenvolupament com els d’Amèrica llatina. Sí, a aquell tipus de països que l’estat espanyol no para de mirar per no veure’s el seu melic. Sense cap dubte, la premsa haurà sigut la culpable d’aquest titular sobre el pagament dels judicis dels imputats del Gürtel. Segur també que aquest tema no serà la pròxima conversa dels cunyats als bars o, pitjor, als sopars de família, on, a més, els has d’aguantar obligatòriament. Ara, veurem les explicacions, segurament coherents i molt veritables, que ens donaran els cunyats de blau o els seus germans de taronja que els fan companya. També, com nosaltres som tan moderns, segurament veurem la seua segona gran innovació de les rodes de premsa en plasma; esperem que aquesta vegada ja siga també la TV en 3D per augmentar la sensació de presència d’un govern inexistent. Encara que s’ha d’admetre l’esforç en les noves tecnologies, com ara els ordinadors on fan bones presentacions de com blanquejar diners.
Doncs, per si no teníem poc amb el nomenat anteriorment, ara també ens dediquem a pagar amb diners públics gent acusada per corrupció. Sona com un acudit de molt mal gust però, per desgràcia, és la trista realitat, tan real com la politització del constitucional i el suprem, tan real com la vergonya que donen les paraules buides de sentiment, buides d’humanitat i buides de bones intencions d’un ministre que presumeix d’haver-se carregat un sistema sanitari, perquè és clar que darrere dels pensaments discrepants no hi ha persones, per a alguns, i sols hi ha enemics.
Ara, jo, seriosament, us dic: No us sembla que ja hem fet prou el ridícul, que el país valencià, ja com a veterà d’aquest partit tan innovador (sobretot en les coses il·legals), hauria ja de donar-li la puntada i que sols siguen un xicotet número reflectit en els resultats electorals o la memòria d’una època obscura al nostre país? També dic el mateix als altres pobles de l’estat. Com es diu a València, podríem enviar-los “a fer la mà”.
Alexandre Santos-Juanes
