Fa anys que reclamem un finançament just. Tal volta, aquells que ho feien quan jo era més menut no se’ls sentia tant com ara. Però, ja ho feien. I, ara, ho fem més fort que mai. La societat valenciana s’ha cansat d’ofrenar glòries a Espanya. Som un poble pobre que paga a l’Estat com si fóra ric. Vivim a un país infrafinançat gràcies a les polítiques antivalencianes dels dos partits grans, que s’oblidaven qui els votava quan arribaven a Madrid. Inclòs abans. Amb coratge, valentia i molta creativitat, Joan Baldoví va posar en el mapa el País Valencià i va parlar del que patim ací dia rere dia. Va parlar de l’injust finançament que sofreix el territori valencià, va plantar cara als i les Rajoy, Montoro, Cospedal, Santamaría, Villalobos… Va ser la veu valenciana en el Congrés espanyol de totes i tots, del nostre poble, de la nostra comarca i del nostre país.
A continuació explicarem què significa l’infrafinançament per a les valencianes i els valencians. Direm per què és tan car ser espanyol per a un valencià. Així doncs, amb uns recursos d’entre l’11% al 12% per baix de la mitjana espanyola, la valenciana és la comunitat autònoma pitjor finançada. Per tant, si el País Valencià havera rebut una financiació per habitant equivalent a la mitjana espanyola entre el 2002 i 2013 hauria ingressat 12.433 milions d’euros més. Imagineu tot el que podríem haver fet amb eixos diners, que ens pertanyen? Clar, això comptant que qui ha governat els haguera gestionat de manera adequada.
Dit això, agafarem un exemple per veure l’essencial que és estar ben finançat per a un territori com el nostre. En el sector agrari, hem vist com la gent ha abandonat les seues terres, tot i que a la resta de l’Estat s’ha observat que la recuperació de terres ha pujat. Contrasta? Llavors, cal actuar i potenciar el sector agrícola perquè és una font de riquesa econòmica i ambiental que, a més, crea ocupació activa. És un tret característic que hem de cuidar. Encara recorde quan anava amb el meu avi al camp i em passava els matins corrent per allà escoltant històries dels nostres majors o ell mateix explicant-me cada tipus de taronja quina característica tenia. Hi havia dies que el feia posar-se molt nerviós. És una llàstima quan encara em recorda que: “Has sigut el que menys ha vingut al camp”. M’haguera agradat tindre l’oportunitat d’anar-hi més. Si tanqueu els ulls, segur que teniu un record semblant. Doncs, jo no vull que siga un record i punt. Vull poder contar-li als meus néts i nétes històries de com vam recuperar el camp. Per això, cal un finançament just per invertir en investigació i reconvertir el sector que tant ens ha donat als valencians i les valencianes i dignificar l’agricultura valenciana.
Invertir en investigació i innovació és garantir un futur digne per a la joventut que ara ha d’anar a Europa a la recerca d’un treball indigne. Un jovent condemnat a ser els cambrers i les cambreres de la màfia europea que té al front Merkels, Junckers, Dragis… Tenint un finançament just, tindríem una vida digna. Almenys, aspiraríem a ella. De moment, ni això. Quan aquelles persones que anaven en nom de la societat valenciana a demanar el que ens pertocava, als despatxos més alts de Génova i Ferraz se sentien ‘carcallades’. I, és que, fins ara hem sigut la riota de l’Estat. Vergonya, cavallers, vergonya. Ara, a més, els partits de nacionalitat espanyola es neguen al fet que les forces perifèriques tinguem grups propis al Congrés, tot i que complim les grans restriccions legals i electorals. Primer un partit que ha perdut el nord pactant una mesa amb majoria de dretes per assegurar-se la cadireta i després qui ja sabem. El País Valencià vol #UnGrupPropiQue ens ajude a reclamar i reivindicar un finançament just per ajudar la nostra joventut a quedar-se. Perquè tenim dret a viure a casa nostra i no haver d’anar a intentar sobreviure lluny d’ací. Perquè mereixem-mereixeu- tornar amics, amigues, companys i companyes que heu hagut de fer les maletes obligades i obligats. Ha de quedar clar que açò és un atac contra el 25% de la ciutadania valenciana. Volem el grup propi valencià, el necessitem i ens l’hem guanyat. Rescatem el nostre país entre totes i tots.
A continuació explicarem què significa l’infrafinançament per a les valencianes i els valencians. Direm per què és tan car ser espanyol per a un valencià. Així doncs, amb uns recursos d’entre l’11% al 12% per baix de la mitjana espanyola, la valenciana és la comunitat autònoma pitjor finançada. Per tant, si el País Valencià havera rebut una financiació per habitant equivalent a la mitjana espanyola entre el 2002 i 2013 hauria ingressat 12.433 milions d’euros més. Imagineu tot el que podríem haver fet amb eixos diners, que ens pertanyen? Clar, això comptant que qui ha governat els haguera gestionat de manera adequada.
Dit això, agafarem un exemple per veure l’essencial que és estar ben finançat per a un territori com el nostre. En el sector agrari, hem vist com la gent ha abandonat les seues terres, tot i que a la resta de l’Estat s’ha observat que la recuperació de terres ha pujat. Contrasta? Llavors, cal actuar i potenciar el sector agrícola perquè és una font de riquesa econòmica i ambiental que, a més, crea ocupació activa. És un tret característic que hem de cuidar. Encara recorde quan anava amb el meu avi al camp i em passava els matins corrent per allà escoltant històries dels nostres majors o ell mateix explicant-me cada tipus de taronja quina característica tenia. Hi havia dies que el feia posar-se molt nerviós. És una llàstima quan encara em recorda que: “Has sigut el que menys ha vingut al camp”. M’haguera agradat tindre l’oportunitat d’anar-hi més. Si tanqueu els ulls, segur que teniu un record semblant. Doncs, jo no vull que siga un record i punt. Vull poder contar-li als meus néts i nétes històries de com vam recuperar el camp. Per això, cal un finançament just per invertir en investigació i reconvertir el sector que tant ens ha donat als valencians i les valencianes i dignificar l’agricultura valenciana.
Invertir en investigació i innovació és garantir un futur digne per a la joventut que ara ha d’anar a Europa a la recerca d’un treball indigne. Un jovent condemnat a ser els cambrers i les cambreres de la màfia europea que té al front Merkels, Junckers, Dragis… Tenint un finançament just, tindríem una vida digna. Almenys, aspiraríem a ella. De moment, ni això. Quan aquelles persones que anaven en nom de la societat valenciana a demanar el que ens pertocava, als despatxos més alts de Génova i Ferraz se sentien ‘carcallades’. I, és que, fins ara hem sigut la riota de l’Estat. Vergonya, cavallers, vergonya. Ara, a més, els partits de nacionalitat espanyola es neguen al fet que les forces perifèriques tinguem grups propis al Congrés, tot i que complim les grans restriccions legals i electorals. Primer un partit que ha perdut el nord pactant una mesa amb majoria de dretes per assegurar-se la cadireta i després qui ja sabem. El País Valencià vol #UnGrupPropiQue ens ajude a reclamar i reivindicar un finançament just per ajudar la nostra joventut a quedar-se. Perquè tenim dret a viure a casa nostra i no haver d’anar a intentar sobreviure lluny d’ací. Perquè mereixem-mereixeu- tornar amics, amigues, companys i companyes que heu hagut de fer les maletes obligades i obligats. Ha de quedar clar que açò és un atac contra el 25% de la ciutadania valenciana. Volem el grup propi valencià, el necessitem i ens l’hem guanyat. Rescatem el nostre país entre totes i tots.
Quique Castelló JovesPV Compromís.
